L’Espanyol està refent la plantilla. La fotografia de l’actual equip té molt poc a veure amb quin serà el perfil final quan es tanqui el mercat el 5 d’octubre. Ara, més que mai, els interrogants són més grans que les certeses. Fins ara, l’Espanyol ha donat vuit baixes des que es va acabar la temporada: Javi López, Víctor Sánchez, Naldo, Iturraspe, Ferrerya, Calleri, Corchia i Bernardo. I ha incorporat dos futbolistes: Miguelón, cedit del Vila-real, i Fran Mérida, que ha arribat amb la carta de llibertat després d’acabar el contracte amb l’Osasuna. Vicente té clar que ha de fer una revolució a la plantilla per buscar un tot competitiu òptim. Un dels fitxatges que estan encarrilats és el d’Óscar Gil, però caldrà buscar ingressos per pagar el mig milió d’euros de traspàs a l’Elx i per això cal buscar sortides en forma de traspàs. Fins ara les dues incorporacions han vingut sense cap cost i amb la sortida prèvia de dos futbolistes en nòmina com Javi López i Víctor Sánchez, dos dels capitans que van rescindir el contracte. De fet, els dos futbolistes que han ocupat el seu lloc a la plantilla tenen un salari ostensiblement inferior. I és que l’Espanyol ha de refer de dalt a baix la seva política salarial. Ara mateix el límit salarial de l’Espanyol és d’uns 36 milions d’euros. Una previsió que podria augmentar depenent dels ingressos per vendes. És a dir, l’Espanyol passa a una realitat diferent. De vorejar els 84 milions, fa només uns mesos, amb els fitxatges de Raúl de Tomàs, Leandro Cabrera i Embarba, ara veu com la caiguda és de més del 50%. I encara sort perquè l’Espanyol serà, de llarg, l’equip amb més pressupost de tota la segona divisió i pot oferir salaris que, fins i tot, alguns equips de primera no poden oferir gràcies als seus 26 anys consecutius a primera i l’assegurança pel descens que dona LaLiga.

L’Espanyol té clars els moviments que vol fer en el mercat, però tot depèn de quadrar els números i no hi haurà cap fitxatge, pagant clàusula, fins que no surti algun futbolista traspassat. En aquestes travesses continuen estant a l’aparador Marc Roca, Raúl de Tomàs, Darder i Leandro Cabrera, que són els futbolistes amb més mercat. Algun d’ells podria quedar-se en plantilla, però amb una rebaixa dels seus emoluments. L’Espanyol es pot permetre gaudir d’un parell de futbolistes diferencials, però no podrà disposar de tots. Alguns jugadors ja s’estan movent per continuar jugant a primera, però el club blanc-i-blau els demana una oferta que sigui atractiva per al club. Un d’aquests casos és el de Cabrera, que va ser fitxat per nou milions al gener i l’Espanyol demana un mínim de 12 milions per deixar-lo marxar.

Altres situacions encara estan més fredes, com per exemple en el cas de Marc Roca. El club no té constància de cap oferiment oficial, tot i alguns rumors de mercat que el situaven a l’Atlético de Madrid. El problema és que l’Espanyol té un doble problema: el descens i l’afegit d’una pandèmia i un mercat en què els grans traspassos seran pocs i comptats. Ara l’Espanyol s’ha de conformar a vendre alguns dels seus actius a un bon preu, i en cas contrari, facilitar una cessió d’un any a un tercer club que pagui la integritat de la fitxa. Però aquesta segona via no seria la triada pel club perquè hauria de costejar part de l’amortització del futbolista. El trencaclosques és gran i costarà acabar de concretar totes les peces que configuraran la plantilla final amb què treballarà Vicente Moreno durant la temporada.