L’Espanyol només ha presentat tres cares noves abans d’afrontar la peregrinació per segona divisió. Miguelón ha arribat cedit pel Vila-real, Fran Mérida, amb la carta de lliberat, i Óscar Gil ha estat l’únic fitxatge. El club blanc-i-blau es manté a l’espera de les sortides per reforçar la plantilla amb jugadors amb un perfil prou competitiu per aconseguir l’ascens a primera. El nou control econòmic de LaLiga obliga a fer-ho així. En el cas de l’Espanyol la situació és encara més feixuga, per la reducció del límit salarial, que passa de 84 milions a una xifra que estarà al voltant dels 45 milions d’euros, i que podria augmentar en funció de les vendes i del perfil dels futbolistes que surtin.

El cas és que Vicente Moreno no sabrà fins al 5 d’octubre amb quins futbolistes podrà comptar definitivament. És a dir, haurà de fer mans i mànigues en les quatre primeres jornades de lliga, en què rebrà a casa l’Albacete i el Mallorca i visitarà els camps de l’Oviedo i el Sabadell. Els problemes de temporades anteriors ara es veuen agreujats amb el canvi de calendari motivat per la pandèmia, que allargarà, encara més, els processos de decisió de tots els clubs. Si abans afectava dues jornades de lliga, ara es doblarà amb quatre i el problema per a l’Espanyol es multiplica per la reducció del pressupost pel descens.

El trencaclosques que hauran de resoldre a les oficines del club serà gran i variat, tot i les bones perspectives del director esportiu, Francisco Joaquín Pérez Rufete, que esperava que algunes decisions fossin ràpides. En la seva estratègia hi figuraven les sortides de Marc Roca i Sergi Darder, dos futbolistes de renom que poden aportar un bon rèdit econòmic al club. És essencial la sortida del primer. Roca és un jugador pel qual l’Espanyol espera ingressar un mínim de 15 milions d’euros, molt lluny dels 30 que demanava fa només un any. De fet, l’estiu anterior va rebutjar ofertes superiors als quinze que demanaria ara. Nous temps, noves regles i noves perspectives de futur. Els guanys d’aquesta operació de traspàs serien grans, ja que no hi ha cap amortització del fitxatge, com sí que n’hi ha en els casos de Darder, RDT i Cabrera. Un cop es faci el gran traspàs es podran desbloquejar diverses opcions de fitxatges que ja estan lligades però que no es poden executar per la limitació del pressupost i per la necessitat de pagar alguna mena de traspàs que no es pot afrontar.

El temps corre i l’Espanyol camina contra rellotge en el seu afany de construir un equip competitiu. Una cosa són les perspectives i l’altra, la realitat: el mercat està congelat per a molts clubs i l’Espanyol té les mans lligades per la situació econòmica i esportiva.