L’Espanyol necessitava un triomf per refer-se de la primera derrota encaixada contra el Rayo. El Mirandés es presentava com un adversari rocós i solvent a domicili després de dues victòries en els seus dos desplaçaments. El pla de partit dels castellans va saltar aviat pels aires. Fran Mérida va fer un golàs per tot l’escaire en el minut 3. El mig va fer entrar la pilota per tot l’escaire amb un xut telescòpic des de fora de l’àrea. Aquest gol matiner convidava a un partit plàcid. El Mirandés s’hauria d’estirar per buscar l’empat i l’Espanyol tindria camp per córrer i ampliar l’avantatge. Però l’Espanyol continua sent un equip matusser amb la pilota. Li costa gestionar els partits, tot i gaudir d’un ampli ventall de futbolistes amb qualitat per remenar la pilota. Se li continua entravessant la transició ofensiva. Els rivals el respecten com el millor equip de la categoria. Això implica madurar els partits per indagar les fissures del rival. L’Espanyol encara està en estat de transició. No es troba còmode amb equips que s’embussen al darrere. Cal exigir-li més, a l’equip de Vicente Moreno. No va jugar a res. No va ser, ni de bon tros, un partit d’aquells atractius. El futbol és més funcionarial que esplendorós. Però ara el que cal és anar guanyant partits en espera d’un joc més fluid i contundent en els metres finals. El ritme de l’Espanyol és intens quant a punts però li falta joc. Esperant temps millors, els punts i les victòries s’estan recollint però falta la forma, és a dir, l’estètica, per tenir un decorat perfecte. De moment, i esperant el joc, l’Espanyol en va tenir prou amb dues urpades de qualitat per liquidar l’adversari. La primera de Fran Mérida. La segona d’Embarba, de falta directa. Un xut que es va estavellar al pal. Puado va caçar el refús per fer el segon abans del descans. Partit liquidat en la primera part. Un duel en què l’Espanyol fa mèrits per la seva qualitat. I és que aquest equip té inèrcia guanyadora i a segona els punts i les victòries són els que t’apropen a primera. Per a la resta, el barroquisme i els joc malabars per gaudir del futbol, caldrà esperar més jornades, o potser mai arribarà. No obstant això, el pes del joc, sigui més atractiu o més funcionarial, tindrà una sola unitat de mesura: assolir l’ascens i tancar aquest passeig per l’infern.