La pregunta encara ressona a la Nova Creu Alta. Ahir, el Sabadell ho va tenir tot a favor: un rival en mala ratxa, amb una mala maror interna prou notable; un domini del joc molt destacat, que es va traduir en ocasions de gol, i fins i tot la benevolència del VAR, que va assenyalar un penal en el minut 90. Però ni així. La resposta està en el gol, l’única cosa que converteix els interrogants en exclamacions. Contra l’Albacete, el Sabadell va signar el vuitè empat en onze partits. La joia de puntuar ha esdevingut pur lament, perquè l’equip va massa a poc a poc en l’objectiu d’arribar als 50 punts.

L’inici no va ser del tot bo per al Sabadell, perquè l’Albacete va portar la pilota a zones properes a Mackay. Els manxecs són un equip trencat, que va ser incapaç de tenir oportunitats interessants, també en bona part gràcies a la feina dels arlequinats, que, de nou, van excel·lir en el plantejament de l’enfrontament. Així, prop del minut 20, Guruzeta va tenir una ocasió claríssima, però es va precipitar en el xut. El davanter basc, que va signar per tres temporades, tampoc va estar encertat en un servei des de dins de l’àrea. La gran ocasió va arribar a Juan Hernández, a través de Stoichkov, però l’atacant va picar la pilota massa alta en una acció mà a mà amb Tomeu Nadal.

En el segon temps, el rival va donar senyals de vida amb un cop de cap de Peña i un servei d’Álvaro des de dins de l’àrea. Però tot plegat va ser un miratge. El Sabadell va demostrar que el seu fons de banqueta és limitat perquè no va canviar el partit quan necessitava una marxa més. Només ho va fer Héber Pena en una conducció per la banda, a partir d’un error del rival, que no va arribar a bon port. Això, i un penal que Edgar Hernández va enviar al travesser en l’últim sospir.