L’Espanyol ha aconseguit una gran triomf davant el Real Madrid. Un partit on, per moment, els blanc-i-blaus han jugat amb el seu rival, l’ha empetitit i l’ha pogut golejar. Un festival periquito que només ha tingut la taca negra de no haver acabat el partit amb un marcador molt més ampli. Feia setmanes que l’Espanyol buscava donar-se un homenatge d’aquesta categoria i ha arribat en el millor moment: amb 24.000 socis a l’estadi xalant amb el seu equip i recuperant aquella imatge d’equip indomable de les gran ocasions. La d’avui és una victòria d’aquestes que rearmen la moral i reafirmen que aquest Espanyol té jugador d’alt nivell qualitatiu com Darder o RDT a qui se li han sumat les exhibicions personals d’homes com Melendo o Embarba i la rauxa d’Aleix Vidal per fer el segon. Aquest Espanyol marxarà a l’aturada de seleccions amb la moral alta i amb un futur, a mig termini, on seguir construint amb la tranquil·litat que dona tenir a la butxaca 9 punts després de rebre, en aquest inici de lliga, la gran part dels equips de la zona alta.

L’Espanyol ha fet una exhibició en una primera part on ha controlat el Real Madrid. La clau del primer acte ha estat el joc coral d’un equip que ha jugat sense por i amb una confiança hermètica. Sergi Darder ha estat el far que ha mogut el tempo del partit. El balear s’ha cruspit la medul·lar blanca amb un futbol lluminós i signat un recital. De fet, amb una gran maniobra de Darder, s’ha cuinat el gol de l’Espanyol. El d’Artà ha obert per Embarba que, per velocitat, s’ha anat del marcatge d’Alaba per perfilar-se i assistir a RDT que s’ha avançat a la defensa del Madrid per fer el primer. L’Espanyol ha viscut un moment de felicitat en aquesta primera part mostrant dinamisme, verticalitat, triangulació i carregant amb molts homes l’àrea rival. Només li ha faltat rematar els millors minuts de la temporada amb algun gol més.

El Madrid ha entrat amb més força en la segona part conscient que no podia permetre’s una nova derrota després de la derrota contra el Sheriff a la Champions. El repte de l’Espanyol era veure si podia resistir els noranta minuts i marxar amb els tres punts a la butxaca evitant que es repeteixi la història de l’Atlético de Madrid de fa unes setmanes. Els madrilenys han avisat amb una bona rematada de Militao, però l’Espanyol ha tornat a colpejar el Madrid. Keidi Bare ha tret una falta des de la medul·lar i Aleix Vidal ha accelerat per superar, en velocitat a Modric. El de Puigpelat li ha fet una sotana a Nacho i s’ha plantat davant Courtois per fer el segon amb un xut ajustat al pal. L’Espanyol s’ha divertit i tenia tocat de mort el seu rival. L’Espanyol ha pogut sentenciar el partit en l’acció següent: contra de manual i Darder, omnipresent, s’ha plantat tot sol davant Courtois, però el seu xut no ha trobat porteria. L’Espanyol gaudia. Darder ho ha tornat a provar amb un xut des de la frontal que ha rebutjat Courtois. El Madrid era una joguina en mans de l’Espanyol. Del 3-0 al 2-1. Benzema ha retallat distàncies cuinant-se una jugada tot sol mostrant la màgia que atresora el francès. El partit ha tornat a obrir-se quan semblava que ja era un camí de roses cap a una golejada històrica contra els merengues. Ha tocat patir, però, al final, l’Espanyol ha sumat la segona victòria de la temporada davant el Real Madrid. Una gran exhibició de joc no exempte de patiment, però els tres punts s’ha quedat al RCDE Stadium. Una gran tarda de futbol. Pur orgull blanc-i-blau.