L’Espanyol no guanya un partit a primera divisió actuant com a visitant des del gener del 2020. Va ser a Vila-real, dos mesos abans de l’esclat de la pandèmia a Catalunya i el confinament. Des d’aleshores, ni una sola alegria lluny de Cornellà i, amb el d’ahir a Balaídos, ja són divuit partits fora de casa sense assolir la victòria. La sequera s’està dilatant en el temps una brutalitat. També el Celta arrossegava una mala ratxa important. En el seu cas, els gallecs no guanyaven a casa des del 27 de setembre. Ahir es va trencar una de les dues tendències. Va ser la de l’equip de Coudet, que per fi va poder tornar a celebrar una victòria davant la seva afició. L’agonia de l’Espanyol continua i el dia 31 de desembre, en l’últim capítol del 2021, tindrà l’última oportunitat de l’any per trencar aquesta dinàmica, en la difícil visita a Mestalla. Resulta increïble la diferència de prestacions que ofereix aquest equip quan juga a casa respecte als partits lluny del seu estadi.

La victòria del Celta, tot just la segona a Balaídos aquesta temporada, es va fonamentar en dues fuetades, una de Santi Mina i una altra de Iago Aspas. Dues esgarrapades en els primers minuts de cada part. El gol de Mina va arribar en el minut 3 de partit, en la primera aproximació del Celta a la porteria de Diego López, i el gol d’Aspas va arribar dos minuts després de la represa, també en la primera jugada de la segona part. Els dos gols van agafar l’Espanyol roncant. L’equip va ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. Falta de concentració en els primers minuts i Vicente Moreno enfadat, i amb raó.

Iago Aspas va aparèixer en els dos primers gols. En el primer ho va fer per assistir de manera brillant Santi Mina, que després de controlar d’esquena a fora l’àrea, va fer la paret amb Aspas i va acabar definint amb habilitat davant Diego López. La qualitat d’Aspas va tornar a ser decisiva en el minut 47: genial el seu xut amb rosca al pal llarg. L’encert d’Aspas amb la rosca és el que va faltar a Brais Méndez en un xut d’execució similar en la primera part.

Els dos gols tan matiners van deixar l’Espanyol anestesiat. El partit, però, hauria pogut canviar si Puado hagués marcat l’empat abans del descans, en una acció claríssima de gol que va trobar l’enorme resposta de Dituro sota els pals. Va ser la millor oportunitat de l’Espanyol en tot el primer temps: RDT va fer baixar amb qualitat una pilota del cel i la va tocar per a Melendo, que la va obrir a la banda per a Aleix, autor d’una centrada per baix boníssima, però el xut final de Puado el va rebutjar Dituro amb una magnífica intervenció. Va ser l’aturada de la nit.

El millor gol del partit va portar el segell de Loren. Però va ser tan estètic com estèril. El davanter de l’Espanyol es va inventar un xut estratosfèric des de casa seva i, amb poc angle, va agafar Dituro per sorpresa i el va superar per dalt. El Celta-Espanyol obria la jornada, però té molts números d’acabar sent el gol del cap de setmana a primera divisió. Un golàs. El problema és que va arribar en el temps afegit i amb el Celta dominant ja 3-0, perquè minuts abans Denis Suárez havia tornat a colpejar, amb una rematada còmoda dins l’àrea després d’una assistència d’Hugo Mallo. Mala nit per a l’Espanyol a Vigo, i ja en són unes quantes.