L’Espanyol va treure’s ahir uns quants rocs de la motxilla. Tenia un pes important a l’esquena el conjunt blanc-i-blau, que s’havia carregat de llast amb les darreres actuacions, i ahir va alleugerir-se. I és que va tornar al camí del triomf, per primera vegada el 2022 va guanyar, nou partits després, i amb la golejada encaixada la setmana passada a Vila-real latent en l’ambient. No era un moment fàcil per als de Vicente Moreno, que havien mostrat imatges molt diferents entre si, amb dies convincents, mirant als ulls a equips d’entitat, amb altres de descoratjadors, en què regalava punts amb pífies recurrents al darrere de difícil explicació. I ahir, sense estridències però amb pragmatisme, va aconseguir una victòria que li permet respirar, ja que tot el que no hagués estat sumar tres punts hauria pogut derivar en un problema.

Va ser a costa del Getafe, en qui va trobar un rival amic, ja que el conjunt dirigit per Quique Sánchez Flores, retornat a l’RCDE Stadium quatre anys després, va assemblar-se a la versió més anticompetitiva de l’Espanyol, contemplatiu en les dues dianes encaixades i, ensenyant, quan li va tocar proposar, molt poc futbol. L’equip blanc-i-blau, en canvi, va ser molt sòlid, no va cometre les habituals errades defensives, i, així, és més fàcil competir. A més, va ser clínic a l’àrea contrària, ja que amb un xut a porteria en tot el matx, va marcar dos gols. No va ser, doncs, tampoc una actuació enlluernadora del conjunt blanc-i-blau en un enfrontament igualat i tancat. Vicente Moreno va donar l’oportunitat de rescabalar-se als mateixos que van jugar a La Cerámica –amb l’excepció de Sergi Gómez, que amb molèsties no va poder jugar i el va rellevar Calero, protagonista d’un bon partit-–i l’Espanyol va intentar imposar el seu ritme des de l’inici. En la primera part, liderat per Darder com sempre a la medul·lar, ben recolzat per un destacat Yangel Herrera, va dominar la pilota i va jugar a camp rival, encara que li va costar generar, contra un Getafe que, ben endreçat, es limitava a defensar, incapaç d’intimidar al davant amb Enes Ünal i Borja Mayoral despenjats.

Davant d’això, els periquitos van trobar la solució a pilota aturada, i en la sortida d’un córner centrat per Vilhena, Cabrera, lliure de marcatge, totalment sol, va rematar a pler (17’). Per una vegada, no era l’Espanyol qui fallava en defensa i ho va aprofitar, en l’única rematada entre pals que va fer, ja que l’altra diana va ser en pròpia de Cabaco (27’). Després d’un servei de banda, Pedrosa, Vilhena i Darder van combinar, el migcampista mallorquí va conduir dins l’àrea i, un cop a la línia de fons, va fer una passada de la mort que Olivera va refusar directament contra Cabaco, que no va poder fer res per evitar el segon gol local.

Des d’aleshores, l’equip de Vicente Moreno va saber gestionar la situació i, fins al final, va passar ben poca cosa. En la segona part no hi va haver pràcticament activitat a les àrees, amb un joc pausat, amb interrupcions i amb onze targetes grogues, sis als locals i cinc als visitants. No va saber trobar el camí el Getafe, que només va accelerar quan Sandro, que va entrar en la recta final, participava, però el davanter tampoc va estar encertat. El desenllaç, doncs, va ser ben plàcid en una tarda alliberadora per a l’Espanyol.