La fe va rescatar l’Espanyol. Va ser una qüestió de creure-hi. Del 2-0 al 2-2. L’equip blanc-i-blau va esgarrapar un punt de Balaídos quan semblava inevitable marxar amb les mans buides cap a casa. Un punt que ha d’empènyer i ha de reforçar un equip que ha tingut unes darreres setmanes complicades dins i fora del camp.

El conjunt blanc-i-blau va millorar les prestacions que havia ofert en els darrers amistosos de la pretemporada. De fet, la posada en escena sobre la gespa de Balaídos va ser una declaració d’intencions. Ni poruc ni respectuós. L’Espanyol va sortir valent, a mossegar el rival. I el va neutralitzar. El Celta va veure’s ofegat per una bona pressió dels visitants i pràcticament no va inquietar l’equip de Diego Martínez. El gallec podria haver marxat molt satisfet al descans, sobretot si una fuetada de Sergi Darder no s’hagués estavellat contra la fusta i hagués significat el 0-1 (8’). Però, com dirien alguns, el futbol és futbol. A vegades importen poc els mèrits. En la primera combinació encertada, el Celta va obrir la llauna. Ajuda el fet de comptar amb un futbolista com Iago Aspas, que encara té corda per a estona. El 10 gallec va definir creuat, enviant la pilota lluny de l’abast d’un Lecomte que no havia tingut feina fins llavors. Era el darrer minut del temps afegit de la primera part. Un gol psicològic.

El cop mental va ser real. Els papers es van intercanviar en la segona meitat i el Celta va agafar la iniciativa, esborrant l’Espanyol del partit durant uns minuts. Tant, que Paciencia va fer el 2-0 al minut 63 després d’una altra jugada coral de l’equip del Chacho Coudet. Els blanc-i-blaus es van quedar a les fosques en un tres i no res, fins que algú va aportar una mica de llum. L’Espanyol potser encara ha de fitxar algun futbolista més, però el darrer d’arribar promet donar alegries a l’afició perica. Edu Expósito va tenir un magnífic debut i va reduir diferències amb una bona rematada des de la frontal. El català va tornar a donar vida a un partit que s’havia complicat molt. La reacció blanc-i-blava semblava tardana, però l’error d’un exblaugrana va acabar sent decisiu. Óscar Mingueza va cometre penal sobre Joselu al minut 95 –se n’havien afegit cinc–. Ortiz Arias no el va veure, però el VAR li va cridar l’atenció i les imatges no van enganyar. Penal. El davanter de l’Espanyol, el nou home gol, va agafar la responsabilitat i va definir de manera magistral per pujar l’empat al marcador.

La celebració dels jugadors blanc-i-blaus –ahir, de rosa– sobre la gespa parlava per si sola, amb abraçades i crits de ràbia. Un punt celebrat com una victòria. Queda feina.