La fe va res­ca­tar l’Espa­nyol. Va ser una qüestió de creure-hi. Del 2-0 al 2-2. L’equip blanc-i-blau va esgar­ra­par un punt de Balaídos quan sem­blava ine­vi­ta­ble mar­xar amb les mans bui­des cap a casa. Un punt que ha d’empènyer i ha de reforçar un equip que ha tin­gut unes dar­re­res set­ma­nes com­pli­ca­des dins i fora del camp.

El con­junt blanc-i-blau va millo­rar les pres­ta­ci­ons que havia ofert en els dar­rers amis­to­sos de la pre­tem­po­rada. De fet, la posada en escena sobre la gespa de Balaídos va ser una decla­ració d’inten­ci­ons. Ni poruc ni res­pectuós. L’Espa­nyol va sor­tir valent, a mos­se­gar el rival. I el va neu­tra­lit­zar. El Celta va veure’s ofe­gat per una bona pressió dels visi­tants i pràcti­ca­ment no va inqui­e­tar l’equip de Diego Martínez. El gallec podria haver mar­xat molt satis­fet al des­cans, sobre­tot si una fue­tada de Sergi Dar­der no s’hagués esta­ve­llat con­tra la fusta i hagués sig­ni­fi­cat el 0-1 (8’). Però, com dirien alguns, el fut­bol és fut­bol. A vega­des impor­ten poc els mèrits. En la pri­mera com­bi­nació encer­tada, el Celta va obrir la llauna. Ajuda el fet de comp­tar amb un fut­bo­lista com Iago Aspas, que encara té corda per a estona. El 10 gallec va defi­nir cre­uat, envi­ant la pilota lluny de l’abast d’un Lecomte que no havia tin­gut feina fins lla­vors. Era el dar­rer minut del temps afe­git de la pri­mera part. Un gol psi­cològic.

El cop men­tal va ser real. Els papers es van inter­can­viar en la segona mei­tat i el Celta va aga­far la ini­ci­a­tiva, esbor­rant l’Espa­nyol del par­tit durant uns minuts. Tant, que Paci­en­cia va fer el 2-0 al minut 63 després d’una altra jugada coral de l’equip del Chacho Cou­det. Els blanc-i-blaus es van que­dar a les fos­ques en un tres i no res, fins que algú va apor­tar una mica de llum. L’Espa­nyol pot­ser encara ha de fit­xar algun fut­bo­lista més, però el dar­rer d’arri­bar pro­met donar ale­gries a l’afició perica. Edu Expósito va tenir un magnífic debut i va reduir diferències amb una bona rema­tada des de la fron­tal. El català va tor­nar a donar vida a un par­tit que s’havia com­pli­cat molt. La reacció blanc-i-blava sem­blava tar­dana, però l’error d’un exblau­grana va aca­bar sent deci­siu. Óscar Min­gueza va come­tre penal sobre Joselu al minut 95 –se n’havien afe­git cinc–. Ortiz Arias no el va veure, però el VAR li va cri­dar l’atenció i les imat­ges no van enga­nyar. Penal. El davan­ter de l’Espa­nyol, el nou home gol, va aga­far la res­pon­sa­bi­li­tat i va defi­nir de manera magis­tral per pujar l’empat al mar­ca­dor.

La cele­bració dels juga­dors blanc-i-blaus –ahir, de rosa– sobre la gespa par­lava per si sola, amb abraçades i crits de ràbia. Un punt cele­brat com una victòria. Queda feina.