L’Espanyol, per fi, comença a respirar. Després d’un inici de temporada desesperant i convuls perquè els resultats no arribaven, ara sembla que els de Diego Martínez ja han trobat el camí. Barça, Girona, Getafe i Betis són els rivals a què s’han enfrontat els blanc-i-blaus després de l’aturada pel mundial de Qatar. En cap d’aquests partits han caigut derrotats: dos empats i dues victòries. Un pas endavant molt important i necessari, i que pot suposar un abans i un després en l’esdevenir d’aquest curs, en que molts ja donaven per mort aquest equip.

El tècnic blanc-i-blau, Diego Martínez, en la prèvia va avisar que volien “donar continuïtat al procés de millora d’aquest 2023”. I ahir ho van fer contra un Betis que arribava ferit després de les dues eliminacions en la tanda de penal a la supercopa i a la copa, però que estava situat en posicions europees. Un rival sempre perillós per la seva entitat i qualitat. Aquesta victòria per la mínima gràcies a un únic gol de Martin Braithwaite en l’últim instant de la primera part ha de donar confiança a un equip que veu com per primer cop en aquesta temporada encadenen dues victòries consecutives, la quarta de la temporada i la segona a casa. Unes victòries, menys la de la setmana passada contra el Getafe, que tenen un denominador comú: la porteria a zero. Ahir, els homes de Diego Martínez van desplegar un gran esforç defensiu aturant totes les envestides del conjunt andalús, i van demostrar tenir capacitat per resistir i saber patir fins al final. Especial menció per a Brian Oliván, que va tornar a l’onze inicial després de complir la sanció, i va fer un autèntic partidàs. També Álvaro Fernández, un altre jugador que en les últimes setmanes ha fet un pas endavant i que ja és una garantia sota pals. Sense els errors individuals a què ja ens havíem acostumat, aquest Espanyol comença a rutllar.