Ja és una realitat. Luis García agafa les regnes de l’Espanyol el mateix dia en què el club ha fet oficial la destitució de Diego Martínez, i és que els blanc-i-blaus no tenen temps per perdre abans de rebre dissabte la visita de l’Athletic al RCDE Stadium (18.45h) en un partit vital en la lluita per la permanència. D’aquesta manera Luis García, que signa contracte pel que resta de temporada i la que ve, dirigirà demà el seu primer entrenament a la Ciutat Esportiva Dani Jarque com a nou entrenador blanc-i-blau, abans de ser presentat avui mateix a les 13.30h.

Amb aquest moviment l’Espanyol confia la permanència a primera divisió a una llegenda del club, i és que l’asturià, de 42 anys, va arribar a disputar 262 partits entre totes les competicions com a blanc-i-blau entre les temporades 2005/06 i 2011/12, quan va deixar el club per anar al Saragossa, i va sumar un total de 60 gols. Amb l’Espanyol Luis García va guanyar la copa de la temporada 2005/06, va jugar la UEFA dues temporades i va marxar sent el capità de l’equip, amb un dels comiats més emotius que es recorden.

L’aposta de Luis García suposa donar les regnes a una persona de la casa, però que viurà la seva primera experiència a l’elit com a entrenador, i és que la trajectòria a les banquetes del nou tècnic blanc-i-blau va arrencar a la Damm, on va dirigir el juvenil A durant tres temporades fins a l’estiu passat, quan va rescindir de mutu acord amb el club i Sergio García, un altre històric blanc-i-blau i excompany d’equip, va agafar el seu relleu –era el seu segon i també podria tenir un rol al club ara o més endavant–. El motiu va ser que Luis García va iniciar una nova aventura aquesta temporada vinculat al Madrid, ja que va agafar les regnes del RSC Internacional de 3a divisió FEF, un equip que la temporada que ve es convertirà en el Madrid C, tot i que aquest curs ja funcionava com a tal. L’equip, de moment, ocupava la segona posició i l’Espanyol ha hagut de negociar la seva sortida, tot i que el Madrid no ha posat cap dificultat i ha deixat marxar de franc a Luis García entenent que l’oportunitat que se li presentava era única.