Quan un jugador deixa empremta en un club, l’afició sempre veu amb bons ulls el seu retorn en un futur amb un altre càrrec. Fins i tot ho desitja. Si més no, la gent estimada desperta una il·lusió. Són futbolistes que han deixat la pell pel club a la gespa i que ja saben què és defensar-lo fins al final. L’Espanyol necessita alguna cosa més que la il·lusió per mantenir-se a primera divisió. Sense idees en el joc, l’equip ha de tenir una idea clara i saber-la portar a terme. Onze jornades decisives per no caure en l’infern de segona. De moment, la il·lusió ha aterrat a l’RCDE Stadium amb Luis García, el nou entrenador blanc-i-blau. L’asturià ha tornat a casa i ahir, en la seva presentació, va intentar transmetre a tota la parròquia espanyolista una idea i un sentiment al qual aferrar-se d’aquí a final de curs. Creure que l’equip pot fer un reset i salvar-se.

“Quan em van trucar, no vaig tenir cap dubte. Havia de ser aquí. Si tots els clubs són importants per la seva gent, aquest és especial i diferent dels altres.” Així va tancar Luis García el seu primer discurs com a nou entrenador de l’Espanyol. Una declaració d’amor de qui ja va dir al seu dia que el millor de ser de Barcelona era ser del club blanc-i-blau. L’asturià no s’amaga: compleix un somni. “El meu somni era poder dirigir l’Espanyol. Segurament no arriba de la forma que més m’agradaria perquè significa que les coses no han anat bé i que la situació és complicada”, afirmava Luis García, que s’ha trobat amb un equip en zona de descens. Una zona de descens, però, de la qual està convençut que podrà sortir. “Per sort o per desgràcia he viscut prop del precipici durant molts anys de la meva carrera. Crec molt en el que faig, m’involucro en els projectes i lluito fins al final. Estic convençut que l’equip ho farà, lluitarà i intentarà jugar bé a futbol, associar-se, ser vertical i guerrer defensivament. Volem que als equips no els agradi jugar contra nosaltres”, va sentenciar de forma contundent el nou capità del vaixell blanc-i-blau.