La destitució de Diego Martínez a principis de mes era un desenllaç previsible i, per a molts, desitjat pels mals resultats acumulats des de l’inici de la temporada, però l’arribada de Luís García a la banqueta de l’Espanyol no ha fet altra cosa que continuar pel mateix camí. El gallec va marxar deixant l’equip blanc-i-blau en la dissetena posició de la lliga amb 27 punts i ara, tres jornades més tard, els periquitos són penúltims amb 28 punts, i és que només han aconseguit sumar un punt gràcies al frustrant empat a zero contra el Cadis de divendres passat a casa.

És cert que en el món del futbol uns entrenadors tenen més marge d’error que d’altres, i, en aquest cas, la major part dels aficionats confia cegament en el tècnic asturià per salvar aquesta situació. García intenta estimular el joc d’atac i això es percep des de la graderia, tot i que després no acabi de materialitzar-se. A més, com a figura llegendària del club, ningú no dubta que ell és el primer que vol veure l’Espanyol dalt de tot o, si més no, en cap cas a baix. De fet, els crits d’empipament que es van sentir als voltants de l’RCDE Stadium en la darrera jornada anaven dirigits cap a la directiva.

Tampoc s’assenyalava els jugadors, que van tenir el detall d’agrair la presència dels més de 28.000 seguidors que van omplir el camp davant els andalusos, fet que va fer palesa la comunió que hi ha entre els diferents estaments del club. D’aquí és on volen treure les forces per afrontar els últims vuit combats a vida o mort d’aquesta temporada amb l’objectiu de celebrar el primer cap de setmana de juny que el club continua un any més a primera.