Una setmana després de consumar el descens a 2a divisió A, a l’Espanyol li va arribar el dia d’acomiadar-se de la màxima categoria, amb l’esperança que sigui només per una temporada. No ho va fer en silenci, i és que, tal com estava previst, va ser un partit marcat per les protestes arran dels arbitratges rebuts les últimes jornades. Per això, tots els aficionats a la graderia van anar vestits de negre i van tirar pilotes de tennis i inflables al camp en alguns trams del partit. A més, els jugadors van decidir no disputar el primer minut de partit, cosa que l’Almeria va respectar. Més enllà de les protestes, l’Espanyol va oferir una molt bona imatge sobre la gespa. Alliberat, sense la pressió de la lluita per la permanència a sobre, els blanc-i-blaus van ensenyar el que ha de ser el camí de la temporada que ve per intentar tornar a primera divisió per la via ràpida. Tot i això, a l’Espanyol se li va escapar la victòria amb un penal en els minuts finals, que, a la vegada, va permetre a l’Almeria salvar, de manera agònica, la categoria.

El partit no va arrencar bé, perquè en el minut 10’ El Bilal Touré va marcar, de cap, el 0-1. Tot i això, l’Espanyol va reaccionar de meravella i Puado va empatar, amb un golàs, en el minut 13’. Amb l’1-1, els blanc-i-blaus van estar còmodes, però no van poder capgirar el marcador fins després de la represa, quan Pierre-Gabriel va culminar una gran jugada col·lectiva amb un xut al primer pal (49’). Al revés del que havia passat a l’inici del partit, l’Almeria va empatar ràpid, amb un golàs de vaselina d’Embarba davant un debutant Joan García (53’). L’Espanyol, més sòlid sobre el camp, va tornar a avançar-se amb un golàs de Koleosho (73’) i va tenir el partit lligat, i és que els nervis de l’Almeria li impedien generar perill. Al final, però, Ramazani va forçar un penal que Embarba va convertir en el 3-3 definitiu, privant l’Espanyol d’una última victòria a primera que es va merèixer.