El Valla­do­lid

“No crec en les dinàmiques, sinó en què la gent cre­gui en una idea i forma de tre­ba­llar i en tenir equi­li­bri. Ells ho han tin­gut. L’inici va ser com­pli­cat, però van tenir calma. Tenen un gran entre­na­dor que treu el màxim ren­di­ment dels fut­bo­lis­tes i les rat­xes no són casu­a­li­tat. És fruit de la feina i del con­ven­ci­ment. És un molt bon equip, que manté juga­dors de pri­mera i que, com nosal­tres, té l’objec­tiu de pujar. Serà un molt bon par­tit”.

És un repte?

“El nos­tre repte no és mirar el rival, sinó millo­rar cada dia i com­pe­tir millor. Volem créixer com equip i club. És el que hem de bus­car. No hem de fixar-nos en allò extern. Tenim capa­ci­tat sufi­ci­ent per gua­nyar qual­se­vol rival, fer les coses bé i fer gau­dir a la gent. Fa molt que no juguem a casa en cap de set­mana. Tant de bo sigui un bon par­tit i gua­nyem”.

Gua­nyar un rival directe

“Totes les victòries són impor­tants. Sé que des de fora no es pot tenir tanta tran­quil·litat perquè es viuen les coses amb més passió, però nosal­tres hem de tenir calma per ana­lit­zar les coses. És un par­tit impor­tant perquè és un rival directe, però com vaig dir con­tra el Lle­vant: s’ha de tre­ba­llar bé el par­tit. Ho hem fet durant la set­mana”.

Der­rota a Vila-real

“Quan un és pro­fes­si­o­nal, sap que poden haver-hi dies dolents. Els juga­dors no són robots i es poden equi­vo­car, com he fet jo tan­tes vega­des. Ho hem assu­mit amb natu­ra­li­tat. Hem ana­lit­zat el par­tit i l’autocrítica sem­pre hi és. Ells saben el camí que s’ha de recórrer i què cal millo­rar per jugar bé i merèixer gua­nyar. Dels 10 par­tits, és l’únic en què no ho hem meres­cut, però ha estat fàcil aixe­car el grup. Té molts rep­tes per davant i està fort men­tal­ment”.

La clas­si­fi­cació

“Hi ha molta igual­tat en la cate­go­ria, però ja ho sabíem. Si un equip és regu­lar, està a dalt. Nosal­tres ens ho hem tre­ba­llat i hem tro­bat aquesta regu­la­ri­tat en molts moments, cosa que no és fàcil en una cate­go­ria com aquesta. En 42 jor­na­des poden pas­sar mol­tes coses”.

Pri­mers 6 mesos a la ban­queta

“No soc ningú per posar-me una nota. Intento ser millor i aju­dar a fer créixer el club. Hem par­lat sem­pre del procés i de cons­truir una cosa a llarg ter­mini, mal­grat viure en una soci­e­tat de la imme­di­a­tesa. El fut­bol pro­fes­si­o­nal és una mun­ta­nya russa, però cal calma. Estic feliç d’estar on vull estar i dels juga­dors que tinc, que em repre­sen­ten molt bé sobre la gespa”.