Dos entrenadors, mateixa decepció. La primera volta de l’Espanyol en el retorn a la categoria de plata no ha estat ni molt menys l’esperada. Des que es va confirmar a Mestalla la caiguda a l’infern, el passat 28 de maig, molts donaven per fet que aquest any a segona seria transitori. Malgrat les baixes sensibles del capità Sergi Darder, Joselu i César Montes, els periquitos es convertien en els principals candidats a l’ascens directe per la història del club i la plantilla. Moment, doncs, per agafar confiança i embranzida i tornar més preparats que mai a primera. Ara, però, la realitat és ben diferent. Disputades les primeres 21 jornades de lliga, amb canvi a la banqueta inclòs, ni el joc ni els resultats han acompanyat i la situació cada dia que passa és més preocupant. El balanç no pot ser més decebedor. L’Espanyol no va entrar en posicions d’ascens directe fins a la quarta jornada i no la va tornar a trepitjar fins a la dotzena. Només ha liderat la classificació en dues jornades. Una imatge molt pobra que Luis García no va ser capaç de revertir, i ara Luis Miguel Ramis tampoc troba la tecla per capgirar aquesta mala dinàmica. No hi ha hagut efecte Ramis. Els seus números no milloren els del seu antecessor. Un relleu del tot ineficaç.

El passat 5 de novembre, l’Espanyol va decidir destituir Luis García després de signar la pitjor ratxa de resultats fins al moment, amb només 4 punts sumats dels darrers 15 en joc. L’empat contra l’Eibar (2-2) a l’estadi Stage Front va ser la gota que va fer vessar el got. Aquest resultat feia baixar el conjunt català fins a la 5a posició, amb 24 punts, a 3 del segon classificat, l’Sporting de Gijón, i a 7 del líder, el Leganés. “Amb l’únic i clar objectiu d’aconseguir l’ascens a la màxima categoria”, es prescindia del tècnic asturià i s’obria la porta a Luis Miguel Ramis. El seu estil de joc havia de suposar un punt d’inflexió i havia de facilitar l’objectiu de l’ascens.

La teoria era molt clara i semblava assequible, però, a la pràctica, aquest relleu, de moment, no ha donat els seus fruits. No hi ha ni rastre de la solidesa i l’equilibri entre l’atac i la defensa que volia implementar Ramis als jugadors des del primer dia. Els errors defensius continuen a l’ordre del dia i, en canvi, s’ha perdut la contundència ofensiva que caracteritzava l’Espanyol de Luis García.

Més enllà de les sensacions que hi pot haver a primera vista, les estadístiques no enganyen i demostren que Ramis no millora Luis García. Més ben dit, empitjora en la majoria de les facetes del joc. Començant pels punts sumats, el tècnic asturià va marxar amb 24 (57,14%) i un balanç de 7 victòries (50%), 3 empats (21%) i 4 derrotes (28%) en 14 partits que va dirigir. El tarragoní només ha estat capaç de sumar el 47,6% dels punts, amb 2 victòries (28%), 4 empats (57%) i una derrota (14%). Pel que fa a la mitjana golejadora, l’Espanyol de l’asturià marcava 1,7 gols per partit enfront dels 1,4 de l’actual. Això també es tradueix en les rematades a porteria, que han caigut de 14,6 intents per partit a 10,9. Malgrat encaixar els mateixos gols (1,1per partit), ara, els rivals també els rematen molt més: 13,1 de mitjana, 2 punts més que en l’inici del curs (11,1). La possessió tampoc la guanya Ramis: 49,1% enfront del 52,4%.

Números, doncs, que van a la baixa i que es tradueixen en la classificació. L’Espanyol continua 5è, ara, a 3 punts de les posicions d’ascens directe i a 6 del líder.