Dos entre­na­dors, mateixa decepció. La pri­mera volta de l’Espa­nyol en el retorn a la cate­go­ria de plata no ha estat ni molt menys l’espe­rada. Des que es va con­fir­mar a Mes­ta­lla la cai­guda a l’infern, el pas­sat 28 de maig, molts dona­ven per fet que aquest any a segona seria tran­si­tori. Mal­grat les bai­xes sen­si­bles del capità Sergi Dar­der, Joselu i César Mon­tes, els peri­qui­tos es con­ver­tien en els prin­ci­pals can­di­dats a l’ascens directe per la història del club i la plan­ti­lla. Moment, doncs, per aga­far con­fiança i embran­zida i tor­nar més pre­pa­rats que mai a pri­mera. Ara, però, la rea­li­tat és ben dife­rent. Dis­pu­ta­des les pri­me­res 21 jor­na­des de lliga, amb canvi a la ban­queta inclòs, ni el joc ni els resul­tats han acom­pa­nyat i la situ­ació cada dia que passa és més pre­o­cu­pant. El balanç no pot ser més dece­be­dor. L’Espa­nyol no va entrar en posi­ci­ons d’ascens directe fins a la quarta jor­nada i no la va tor­nar a tre­pit­jar fins a la dot­zena. Només ha lide­rat la clas­si­fi­cació en dues jor­na­des. Una imatge molt pobra que Luis García no va ser capaç de rever­tir, i ara Luis Miguel Ramis tam­poc troba la tecla per cap­gi­rar aquesta mala dinàmica. No hi ha hagut efecte Ramis. Els seus números no millo­ren els del seu ante­ces­sor. Un relleu del tot ine­ficaç.

El pas­sat 5 de novem­bre, l’Espa­nyol va deci­dir des­ti­tuir Luis García després de sig­nar la pit­jor ratxa de resul­tats fins al moment, amb només 4 punts sumats dels dar­rers 15 en joc. L’empat con­tra l’Eibar (2-2) a l’estadi Stage Front va ser la gota que va fer ves­sar el got. Aquest resul­tat feia bai­xar el con­junt català fins a la 5a posició, amb 24 punts, a 3 del segon clas­si­fi­cat, l’Spor­ting de Gijón, i a 7 del líder, el Leganés. “Amb l’únic i clar objec­tiu d’acon­se­guir l’ascens a la màxima cate­go­ria”, es pres­cin­dia del tècnic asturià i s’obria la porta a Luis Miguel Ramis. El seu estil de joc havia de supo­sar un punt d’inflexió i havia de faci­li­tar l’objec­tiu de l’ascens.

La teo­ria era molt clara i sem­blava asse­qui­ble, però, a la pràctica, aquest relleu, de moment, no ha donat els seus fruits. No hi ha ni ras­tre de la soli­desa i l’equi­li­bri entre l’atac i la defensa que volia imple­men­tar Ramis als juga­dors des del pri­mer dia. Els errors defen­sius con­ti­nuen a l’ordre del dia i, en canvi, s’ha per­dut la con­tundència ofen­siva que carac­te­rit­zava l’Espa­nyol de Luis García.

Més enllà de les sen­sa­ci­ons que hi pot haver a pri­mera vista, les estadísti­ques no enga­nyen i demos­tren que Ramis no millora Luis García. Més ben dit, empit­jora en la majo­ria de les face­tes del joc. Començant pels punts sumats, el tècnic asturià va mar­xar amb 24 (57,14%) i un balanç de 7 victòries (50%), 3 empats (21%) i 4 der­ro­tes (28%) en 14 par­tits que va diri­gir. El tar­ra­goní només ha estat capaç de sumar el 47,6% dels punts, amb 2 victòries (28%), 4 empats (57%) i una der­rota (14%). Pel que fa a la mit­jana gole­ja­dora, l’Espa­nyol de l’asturià mar­cava 1,7 gols per par­tit enfront dels 1,4 de l’actual. Això també es tra­du­eix en les rema­ta­des a por­te­ria, que han cai­gut de 14,6 intents per par­tit a 10,9. Mal­grat encai­xar els matei­xos gols (1,1per par­tit), ara, els rivals també els rema­ten molt més: 13,1 de mit­jana, 2 punts més que en l’inici del curs (11,1). La pos­sessió tam­poc la gua­nya Ramis: 49,1% enfront del 52,4%.

Números, doncs, que van a la baixa i que es tra­du­ei­xen en la clas­si­fi­cació. L’Espa­nyol con­ti­nua 5è, ara, a 3 punts de les posi­ci­ons d’ascens directe i a 6 del líder.