Eufòria en l’equip després del tri­omf con­tra el Lle­vant

“Va ser un moment d’ale­gria enorme per a tot­hom, quan gua­nyes tal com havia anat tot i amb aquesta neces­si­tat que teniem de gua­nyar... com es va donar, de creure-hi i llui­tar fins al final, va ser una adre­na­lina enorme que pot ser el punt d’inflexió que neces­si­tem. A dins estem molt units i crec que ho acon­se­gui­rem”.

La pilota atu­rada

“La pilota atu­rada la tre­ba­llem totes les set­ma­nes. El dia d’Elda se’ns va donar molt mala­ment, ens va pas­sar per sobre un rival que és un espe­ci­a­lista en això. Quan encai­xes gols es genera una certa psi­cosi i sem­bla que a la mínima hagi d’aparèixer aquesta por. Ja m’ha pas­sat altres vega­des. La pilota parada és con­cen­tració, parar atenció. Al final és qüestió d’estar més con­cen­trats que mai i cadascú ser res­pon­sa­ble amb allò que li toca”.

Les últi­mes victòries han estat estra­nyes (Vila-real B i Lle­vant)

“El camí és gua­nyar. El dia del Vila-real vam tenir 70-75 minuts molt bons i en una mínima dis­tracció ens gene­ren el gol, i al final amb la neces­si­tat que tenim de gua­nyar no vam mane­jar bé els timings. Ens va pas­sar l’altre dia, ens falta aquesta madu­resa, volem gua­nyar el par­tit des del minut 20. Ens ho dona­ran les victòries. Tanta ansi­e­tat i tan­tes ganes de treure les victòries se’ns ha tor­nat a la con­tra”.

La gra­de­ria, en con­tra del club

“Ente­nem la frus­tració de la gent. No és neces­sari en el meu cas saber on ets, sabem a quin club estem i el que ens estem jugant i aquí és on hem de ges­ti­o­nar aquesta tensió. Al fut­bol cal posar-hi molt de cor però també cal tenir cap i man­te­nir les pul­sa­ci­ons bai­xes. Dins tenim clar l’objec­tiu i llui­ta­rem fins al final donant el millor de nosal­tres. Tant de bo acon­se­guim engan­xar la nos­tra gent. Tinc clar que a la mínima que nosal­tres els hi donem, ells hi són. Ens hi juguem tots molt”.

A fora costa molt gua­nyar

“Total­ment, nosal­tres som molt cons­ci­ents que volem tallar aquesta ratxa. No s’està veient una regu­la­ri­tat de l’equip i és el que bus­quem fora de casa. Veus com va la lliga i a tohom li costa gua­nyar. És el moment de collar i fer un cop damunt la taula, en el moment que gua­nyem fora serà un punt d’inflexió i farà que l’equip esti­gui millor”.

El par­tit a San­tan­der

“Les claus són com­pe­tir millor i adap­tar-nos millor al par­tit que ens toca. Hem d’ana­lit­zar el rival, saber que ens tro­ba­rem, jugar millor que el rival, ser millor que ells i gua­nyar”.

“Crec que és un gran equip, sobre­tot a la part ofen­siva té juga­dors molt dinàmics i que gene­ren bon fut­bol. Em pre­o­cupo de nosal­tres, de si estem el nivell i donar la millor versió tots”.

No estar a l’ascens directa és una llosa?

“No ho penso així. Només penso en el par­tit següent, si gua­nyem podem ficar-nos-hi. La cate­go­ria és molt com­pli­cada però clau esta en nosal­tres, si ente­nem el que és la cate­go­ria i cada par­tit donem la nos­tra millor versió esta­rem a prop de gua­nyar tots els par­tits. El pro­blema és que no tro­bem la regu­la­ri­tat. Quan siguem un equip fia­ble ho acon­se­gui­rem”.

La relació amb Joan García

“La meva relació amb Joan i Ángel és d’admi­ració cap a ells i aju­dar-los. Em toca jugar per decisió de l’entre­na­dor però els tres som un. L’afició pot estar tran­quil·la perquè hi ha molt de nivell a la por­te­ria. Tenim molt clar l’objec­tiu que és pujar jugui qui jugui”.

A nivell de clas­si­fi­cació no esta tan mala­ment l’equip, però l’ambi­ent no és plàcid.

“Al final entenc que hi hagi exigència. Ningú esta con­tent, nosal­tres tam­poc. Sabem que podem donar més. Depèn de nosal­tres, si som capaços de gene­rar un equip regu­lar i fia­ble no tin­drem cap pro­blema per acon­se­guir l’objec­tiu, però des de la humi­li­tat i el sacri­fici”.

L’Espa­nyol té la millor plan­ti­lla?

“Jo crec que sí, hi ha molts equips que s’han reforçat bé i que cos­tarà molt. No em pre­o­cupa. Quan tro­bem el nos­tre millor nivell indi­vi­dual i col·lec­tiu ani­rem cap amunt. Hem d’anar par­tit a par­tit i no pen­sar més enllà”.