Solidesa defensiva

La feina de Manolo González al capdavant del primer equip no ha trigat a donar fruits. I és que, amb el tècnic gallec, el conjunt espanyolista desprèn unes altres sensacions. La victòria sembla cada cop més a prop. En part, gràcies a la millora en la solidesa defensiva. És Manolo González qui està aconseguint, finalment, posar fi a un problema que ja s’arrossegava de la temporada anterior i que va costar el descens a segona.

En els quatre partits que ha dirigit, l’Espanyol només ha encaixat dos gols. Un del Tenerife, a pilota aturada en els darrers instants del matx, i un altre de l’Albacete, de jugada i en els primers minuts del duel. Uns números que contrasten amb els de Luis García i Luis Miguel Ramis. En les catorze jornades que va dirigir l’asturià, l’Espanyol va encaixar setze gols. Números molt semblants als del tarragoní, que en va rebre divuit en setze partits. Els blanc-i-blaus ja no concedeixen tantes facilitats al rival i, a més, han après a patir. N’és un clar exemple el darrer matx contra el conjunt de Castella-la Manxa, en què van ser capaços de mantenir el 2 a 1 favorable durant 25 minuts més l’afegit després que Álvaro Aguado fos expulsat amb una targeta vermella directa (65’).

Aquesta millora en el nombre de gols encaixats, imprescindible per tenir possibilitats reals d’aconseguir l’ascens directe, també es deu a l’aposta que ha fet Manolo González amb Joan García. El porter de 22 anys encadena sis titularitats consecutives. Només ha recollit la pilota al fons de la xarxa en tres ocasions. Les seves intervencions de molt mèrit han permès sumar punts valuosos. La doble parada contra el Burgos i l’excepcional intervenció en un xut de Manu Fuster han estat algunes de les seves actuacions més providencials. Tenir un porter d’aquest nivell marca la diferència. L’Espanyol torna a mirar cap amunt.