Homenatge a Fernando Molinos a la Dani Jarque
La ciutat esportiva Dani Jarque va ser l’escenari d’un emotiu homenatge a Fernando Molinos, una de les llegendes de l’Espanyol. La cita, organitzada per la fundació, va reunir unes 300 persones en un partit entre un equip format per amics i familiars de Fernando Molinos i l’Agrupació de Veterans de l’Espanyol. Hi van assistir, entre d’altres, Mao Ye, CEO del club; Antoni Fernández Teixidó, José Luis Perelló i Jordi Tomàs, de la Fundació, i expresidents com Dani Sánchez Llibre i Joan Collet, i exjugadors com N’Kono, Eloy Pérez, Lardín, Manel Martínez, Lopo o Joan Capdevila. “M’ha emocionat, en una paraula”, resumia Fernando Molinos, que va sortir al camp amb el dorsal 4 i el braçalet de capità. El protagonista es va emocionar en llegir unes paraules d’agraïment.
“És un acte que fa espanyolisme, recordant la història, sobretot amb una figura com Fernando Molinos que ha passat per diferents etapes de la seva vida treballant i lluitant per l’Espanyol. Avui estem amb Molinos, la seva família i els seus amics per commemorar tota la seva trajectòria a l’Espanyol”, reconeixia Mao Ye.
“Un grandíssim acte per a un home que ho ha estat tot en la història de l’Espanyol, com hem repetit una vegada i una altra. Només veure la seva satisfacció i la de la seva família ha pagat la pena”, apuntava Antoni Fernández Teixidó, que també es referia a l’esperit de “lluita fins al final” que encarnava a la perfecció Molinos al terreny de joc.
Precisament, Molinos va intentar llegir unes paraules d’agraïment als presents, que reproduïm íntegrament, encara que l’emoció li va impedir completar-les davant del micròfon.
El discurs de Fernando Molinos
“Abans de donar les gràcies als que heu vingut avui a donar-me el vostre afecte, vull explicar una cosa: Quan era nen somiava ser jugador de futbol de Primera Divisió. I aquest somni es va complir, primer, jugant a la meva terra natal i, després, al club que ha estat casa meva: el RCD Espanyol. Des de l’any 1974, quan vaig arribar del R. Zaragoza, amb 23 anys, fins al 1985, vaig suar i defensar amb gran orgull la samarreta blanc-i-blava. Però el més difícil que vaig fer en els meus anys com a jugador en actiu va ser convèncer tota la plantilla per interpretar una obra de teatre: ’La venjança de Don Mendo’. Encara recordo els assajos que fèiem tots els companys al club després dels entrenaments… Quina banda! Això sí: va ser un gran èxit.
Anys més tard vaig tornar a l’Espanyol com a director general. Vaig ser president de l’Agrupació de Veterans i membre del Consell d’Administració. Per amor a aquest equip vaig idear la revista ‘Tot Espanyol’, que es va publicar força temporades. Per tota aquesta trajectòria només tinc paraules d’agraïment al club que em va ajudar a fer-me personalment i professionalment i a qui portaré sempre, sempre, sempre al meu cor.
Vull donar les gràcies a la Fundació del club. Gràcies a la FCPE. Gràcies al meu amic Dani Sánchez Llibre. Gràcies a tots els companys que esteu avui aquí i, especialment, a Rafa Marañón. Gràcies als empleats i consellers del club i amb especial esment a Jaime Martínez, Olga i Jordi per haver organitzat aquest acte. Gràcies als membres de la meva família que heu vingut de Saragossa a jugar aquest partit… I gràcies a tots els pericos que m’heu recolzat sempre”.
Notícies
Dijous,21 novembre 2024