L’Espa­nyol ho té molt com­pli­cat per asso­lir l’objec­tiu d’aquesta tem­po­rada: l’ascens directe a pri­mera divisió. Encara no és matemàtic, però sí molt poc pro­ba­ble. Només un mira­cle en les dar­re­res tres jor­na­des podria cap­gi­rar aquesta situ­ació. El pobre ren­di­ment de l’equip, sobre­tot en els últims par­tits, en què han enca­de­nat cinc empats con­se­cu­tius amb només tres gols mar­cats, no con­vida a l’opti­misme.

Els blanc-i-blaus esta­ven obli­gats a gua­nyar al feu del Valla­do­lid, però no hi va haver can­vis en el mar­ca­dor i les poques pos­si­bi­li­tats que hi havia d’acon­se­guir l’ascens directe es van aca­bar d’esfu­mar. Quan només que­den nou punts en joc, els blanc-i-blaus són quarts amb 62 punts, cinc menys que el Leganés, que es manté segon després de per­dre con­tra l’Alba­cete. Així doncs, ja no queda cap més remei que començar a pen­sar en un pos­si­ble play-off, que encara no tenen ni de bon tros asse­gu­rat. La segona divisió con­ti­nua més ajus­tada que mai, i ara mateix només són a tres punts de que­dar fora de la pro­moció d’ascens. El tren ja no es pot dei­xar esca­par més. Un any més en la cate­go­ria de plata supo­sa­ria un dal­ta­baix impor­tant per a l’enti­tat blanc-i-blava.

L’Espa­nyol, doncs, afronta el compte enrere amb l’obli­gació de gua­nyar els tres par­tits que li que­den, con­tra l’Ovi­edo, l’Amo­re­bi­eta i el Car­ta­gena. No serà, però, gens fàcil. Des del 7 d’abril que l’equip de Manolo González no sap el que és mar­xar amb els tres punts. Els blanc-i-blaus s’han obli­dat de gua­nyar, però també de mar­car i xutar entre els tres pals. Al José Zor­ri­lla només ho van fer un cop en gai­rebé cent minuts de joc. Molt a millo­rar i molt poc temps de marge per acon­se­guir-ho.