Sí. Ha estat una concentració positiva i hem treballat molt bé. Hem fet doble sessió i hem espremut els jugadors. També hem avançat pel que fa a conceptes en atac i en defensa. Estic content perquè veig l’equip endollat i amb ganes de fer un gran curs.

Sobretot he valorat la calma que no teníem en la lliga. Havíem d’anar amb el gas a fons per preparar els partits i no teníem prou temps de preparar l’equip com volíem. El millor és preparar l’equip des del punt de vista estructural i després aplicar matisos segons el rival, però la feina estructural nosaltres no la vam tenir i directament anàvem a les coses puntuals.

Tenim gent del filial que té nivell i hem de recórrer a ells com sempre ha fet l’Espanyol.

A la davantera, algú que jugui per darrere... Hem de trobar l’equilibri, estic tranquil perquè sé que arribaran. S’ha de tenir paciència ja que sempre és millor fer coses amb cap que no corrents i malament.

Amb la gent ho sento així. A part del respecte, sento l’estima de la gent de l’Espanyol. El nivell de respecte ha pujat, vam agafar seguretat amb l’equip i el vam estabilitzar. La plantilla i la gent ha vist que la feina s’ha fet i que hem treballat molt.

M’ha reforçat més de cara a la gent que de cara als jugadors. Des del primer dia van veure que els encaixava i estem molt bé. De la gent, se sentien els comentaris que em venia gros, que no tenia experiència, que venia d’entrenar a segona FEF… Però hem pujat, per la via d’un play-off molt exigent.

No gaire, perquè m’he aïllat bastant i ho continuo fent. Qui és una mica llest ja sap com es maneja el futbol, un mai ha entrenat a primera, agafes l’Espanyol i ja saps com pensa la gent.

Com que he patit força i n’he vist de tots colors, la situació actual em fa estar tranquil. El cos tècnic i els jugadors m’hi veuen i això és important. A Badalona vaig arribar amb tres jugadors a la plantilla el 3 de juliol, amb pocs diners; l’any següent encara amb menys diners... Quan arribes a l’Espanyol és un altre món. És clar que les categories són més o menys exigents, però estic tranquil perquè amb feina es podrà fer un bon any.

No. Amb en Garagarza en vam parlar i quan vaig arribar no vaig demanar cap clàusula, vam fer reunions durant la temporada i teníem clar que en cas de no aconseguir l’ascens no tenia sentit seguir perquè la pressió cap a mi i els jugadors hauria estat massa i a les primeres de canvi es dubtaria. En cas d’ascens era més clar tot, la dinàmica és bona i la feina s’ha fet bé.

No sé si és classisme però és clar que hi ha barreres. Quants entrenadors pugen de primera FEF a primera o segona? Jo vaig tenir la sort però hi ha molts tècnics i jugadors que són bons però no se’ls valora la feina feta. L’exemple de Fermín, del Barça, és bo. Va jugar al Linares i si no hagués estat per Xavi potser s’hauria perdut pel camí o hauria arribat a segona A com a molt. S’ha de mirar més enllà.

Sí, miro pàgines web i m’interesso pel mercat, les altes, les baixes de tercera FEF cap amunt. No tinc temps per mirar més avall.

Primer a salvar la categoria, però estic convençut que farem un any per estar tranquils. Els condicionants econòmics són els que són, ho ha dit el mateix club, i amb això haurem de lluitar a primera i és complicat.

Demano que em deixin treballar. Amb un mes o dos és complicat que facis un equip teu. Que ens deixin treballar, sobretot si els reforços arriben tard.

Han passat anys dolents i s’ha de comprendre. Quan vam pujar vaig veure molta gent plorant i valores el sentiment que tenen cap a l’equip i el club. Sense la gent no tindríem el que tenim i entenc que es cabregin i s’empipin. Han de tenir en compte que no hi ha els diners de quan es va fitxar RDT, entre d’altres.

El que em feia més respecte era al començar a treballar amb els jugadors comprovar si em seguien o no. Si no ho haguessin fet hauria marxat. Però vam entrar bé, la pressió que hem tingut a segona dubto que la tinguem a primera, tot i que la lliga serà difícil. Aquella pressió d’haver de guanyar cada matx ha estat un màster accelerat.