El curs passat l’Espanyol va patir molt més del previst per aconseguir l’ascens a primera divisió, que no es va fer realitat fins al final dels quatre partits del play-off. Va ser una temporada molt llarga, feixuga, amb molts alts i baixos i poques esperances que l’objectiu es pogués arribar a assolir. Finalment, amb Manolo González al capdavant, es va aconseguir. Enguany, sembla que la història es tornarà a repetir, però aquest cop la lluita serà per no tornar a baixar a segona i convertir-se en un club ascensor. El desenllaç, però, ningú t’assegura que sigui el mateix. A primera, l’exigència és màxima i les sensacions que va desprendre l’equip en el seu retorn a primera al José Zorrilla són molt preocupants.

El Valladolid va deixar al descobert totes les mancances dels blanc-i-blaus, que ja van passar factura el curs passat. Poca intensitat, errors individuals, falta d’idees en la construcció del joc i incapacitat per inquietar la porteria rival. Una imatge molt pobra que el Valladolid va aprofitar per aconseguir els tres punts amb un gol en el minut 23. Raúl Moro va culminar una jugada personal amb un xut que va impactar a les cames de Sergi Gómez i va despistar Joan Garcia. Un punt de sort que no van tenir els blanc-i-blaus, que malgrat millorar lleugerament en la segona meitat, no van ser capaços d’igualar el resultat. La primera ocasió clara de gol no va arribar fins al minut 75. De fet, l’Espanyol ha estat l’únic equip que s’ha quedat sense marcar en la primera jornada de lliga. El tècnic blanc-i-blau, Manolo González, va ser el primer a mostrar-se molt crític amb el joc dels seus futbolistes: “La primera part és per esborrar. Juntament amb la primera part contra l’Andorra, és la pitjor des que soc entrenador de l’Espanyol.” “Hem deixat rebre, hem deixat jugar el rival i hem tingut moltes pèrdues de pilota. És impossible guanyar un partit jugant així”, va afegir.

Malgrat tot, hi ha un bri d’esperança al qual aferrar-se. L’entrada de dos dels fitxatges d’aquest estiu, el davanter de 27 anys Irvin Cardona i el migcampista Alex Král, va millorar les prestacions de l’equip. A mesura que vagin agafant molt més rodatge i s’adaptin al club, són dos dels futbolistes que poden demostrar el seu potencial i que estan cridats a fer-se un lloc a l’onze titular i portar el pes de l’equip. Recuperar la solidesa i la consistència defensiva mostrada des del primer dia que el tècnic gallec es va asseure a la banqueta, el control al mig del camp i l’olfacte golejador són les assignatures pendents d’aquest Espanyol.

Manolo González té molta feina al davant, igual que Fran Garagarza, que haurà de treballar per incorporar algun reforç més en la recta final del mercat. S’espera una cara nova, màxim dues. La delicada situació econòmica que travessa el club ha obligat i continuarà obligant a no fer cap inversió en traspassos. Carlos Romero, Álvaro Tejero, Alex Král, Alejo Veliz, Irvin Cardona i Marash Kumbulla han arribat a cost zero. La majoria no han triomfat als seus clubs i han aterrat a Barcelona amb moltes ganes de reivindicar-se i demostrar la seva vàlua. El temps dirà si les seves incorporacions han estat encertades i estan a l’altura per competir a primera divisió.

La lliga no s’atura. Dissabte que ve (21.30 h), partit a Cornellà-el Prat contra la Real Sociedad. Un rival de molt nivell que tornarà a posar a prova els blanc-i-blaus. Començar a sumar punts és imprescindible per afrontar amb garanties i més tranquil·litat una temporada molt exigent i amb un repte entre cella i cella: la permanència. Si no, tornaran a sobrevolar els fantasmes dels cursos anteriors. Això acaba de començar.