Sensacions preocupants

El curs pas­sat l’Espa­nyol va patir molt més del pre­vist per acon­se­guir l’ascens a pri­mera divisió, que no es va fer rea­li­tat fins al final dels qua­tre par­tits del play-off. Va ser una tem­po­rada molt llarga, fei­xuga, amb molts alts i bai­xos i poques espe­ran­ces que l’objec­tiu es pogués arri­bar a asso­lir. Final­ment, amb Manolo González al cap­da­vant, es va acon­se­guir. Enguany, sem­bla que la història es tor­narà a repe­tir, però aquest cop la lluita serà per no tor­nar a bai­xar a segona i con­ver­tir-se en un club ascen­sor. El desen­llaç, però, ningú t’asse­gura que sigui el mateix. A pri­mera, l’exigència és màxima i les sen­sa­ci­ons que va des­pren­dre l’equip en el seu retorn a pri­mera al José Zor­ri­lla són molt pre­o­cu­pants.

El Valla­do­lid va dei­xar al des­co­bert totes les man­can­ces dels blanc-i-blaus, que ja van pas­sar fac­tura el curs pas­sat. Poca inten­si­tat, errors indi­vi­du­als, falta d’idees en la cons­trucció del joc i inca­pa­ci­tat per inqui­e­tar la por­te­ria rival. Una imatge molt pobra que el Valla­do­lid va apro­fi­tar per acon­se­guir els tres punts amb un gol en el minut 23. Raúl Moro va cul­mi­nar una jugada per­so­nal amb un xut que va impac­tar a les cames de Sergi Gómez i va des­pis­tar Joan Gar­cia. Un punt de sort que no van tenir els blanc-i-blaus, que mal­grat millo­rar lleu­ge­ra­ment en la segona mei­tat, no van ser capaços d’igua­lar el resul­tat. La pri­mera ocasió clara de gol no va arri­bar fins al minut 75. De fet, l’Espa­nyol ha estat l’únic equip que s’ha que­dat sense mar­car en la pri­mera jor­nada de lliga. El tècnic blanc-i-blau, Manolo González, va ser el pri­mer a mos­trar-se molt crític amb el joc dels seus fut­bo­lis­tes: “La pri­mera part és per esbor­rar. Jun­ta­ment amb la pri­mera part con­tra l’Andorra, és la pit­jor des que soc entre­na­dor de l’Espa­nyol.” “Hem dei­xat rebre, hem dei­xat jugar el rival i hem tin­gut mol­tes pèrdues de pilota. És impos­si­ble gua­nyar un par­tit jugant així”, va afe­gir.

Mal­grat tot, hi ha un bri d’espe­rança al qual afer­rar-se. L’entrada de dos dels fit­xat­ges d’aquest estiu, el davan­ter de 27 anys Irvin Car­dona i el mig­cam­pista Alex Král, va millo­rar les pres­ta­ci­ons de l’equip. A mesura que vagin aga­fant molt més rodatge i s’adap­tin al club, són dos dels fut­bo­lis­tes que poden demos­trar el seu poten­cial i que estan cri­dats a fer-se un lloc a l’onze titu­lar i por­tar el pes de l’equip. Recu­pe­rar la soli­desa i la con­sistència defen­siva mos­trada des del pri­mer dia que el tècnic gallec es va asseure a la ban­queta, el con­trol al mig del camp i l’olfacte gole­ja­dor són les assig­na­tu­res pen­dents d’aquest Espa­nyol.

Manolo González té molta feina al davant, igual que Fran Gara­garza, que haurà de tre­ba­llar per incor­po­rar algun reforç més en la recta final del mer­cat. S’espera una cara nova, màxim dues. La deli­cada situ­ació econòmica que tra­vessa el club ha obli­gat i con­ti­nuarà obli­gant a no fer cap inversió en tras­pas­sos. Car­los Romero, Álvaro Tejero, Alex Král, Alejo Veliz, Irvin Car­dona i Marash Kum­bu­lla han arri­bat a cost zero. La majo­ria no han tri­om­fat als seus clubs i han ater­rat a Bar­ce­lona amb mol­tes ganes de rei­vin­di­car-se i demos­trar la seva vàlua. El temps dirà si les seves incor­po­ra­ci­ons han estat encer­ta­des i estan a l’altura per com­pe­tir a pri­mera divisió.

La lliga no s’atura. Dis­sabte que ve (21.30 h), par­tit a Cor­nellà-el Prat con­tra la Real Soci­e­dad. Un rival de molt nivell que tor­narà a posar a prova els blanc-i-blaus. Començar a sumar punts és impres­cin­di­ble per afron­tar amb garan­ties i més tran­quil·litat una tem­po­rada molt exi­gent i amb un repte entre cella i cella: la per­manència. Si no, tor­na­ran a sobre­vo­lar els fan­tas­mes dels cur­sos ante­ri­ors. Això acaba de començar.