La malastrugança de Ciani

Michaël Ciani (París, 1984) va arribar el 17 d'agost del 2015. Ara fa tot just un any es completava el seu fitxatge com una “oportunitat de mercat”. Un futbolista corpulent i amb experiència que havia de suplir la baixa d'Héctor Moreno, traspassat al PSV Eindhoven. El francès estava cridat a ser el referent de la línia de contenció però el temps l'ha convertit en l'ase dels cops de gran part de l'afició pel seu rendiment anecdòtic i lluny de les prestacions que se li atribuïen prèviament. Els qui el coneixen dins del vestidor en parlen com d'una persona amb el cap ben moblat i respectada per la seva bona companyonia. Dins del terreny de joc les seves actuacions han anat acompanyades de golejades. Quan ell ha jugat, que ha estat en comptades ocasions, l'Espanyol ha rebut un seriós correctiu, i això que només ha jugat tres partits de lliga com a blanc-i-blau. El seu debut en un onze titular va ser contra el Madrid el 12 de setembre del 2015. Sergio González li va donar l'alternativa en una defensa de cinc amb tres centrals. L'experiment va ser nefast. L'Espanyol va perdre per un històric 0-6 contra els blancs i Ciani, baix de forma, va anar de bòlit darrere dels davanters madrilenys, com la resta dels seus companys. Un inici dur i tètric en què va ser el gran assenyalat. A la mitja part va ser canviat per Paco Montañés. No se'l va tornar a veure en un partit de lliga fins cinc mesos després. L'escenari tornava a ser Cornellà i va ser la gran novetat de l'onze que va presentar Constantin Galca contra la Real Sociedad. Era el 8 de febrer del 2016. De nou, el seu retorn va ser un desastre col·lectiu, en part per la tàctica del tècnic romanès, que aquell dia va desfer el triple pivot de la medul·lar, que tants bons resultats li havia donat, per retornar a un joc més “creatiu”. L'Espanyol va perdre amb el conjunt basc per 0-5. Golejada i Ciani novament retratat com un dels grans culpables. No se'l va tornar a veure en la lliga i només va tenir temps de jugar alguns minuts en la copa contra el Llevant.

La seva tornada en la lliga va ser dissabte passat. El francès va jugar 56 minuts contra el Sevilla al Pizjuán. Uns minuts que no estaven en el full de ruta ja que ho va fer pel lesionat Òscar Duarte i per la falta de rodatge de l'únic fitxatge que s'ha fet per la defensa: Martín Demichelis. Naturalment, el partit va acabar amb golejada i amb el ja famós 6-4. La presència del francès en la llista de convocats ja va sorprendre. Quique Sánchez Flores no havia comptat pràcticament amb ell durant tota la pretemporada. El club i el seu agent fa temps que li busquen una sortida amistosa però només ha rebut una proposta informal del Dijon que no s'ha acabat de concretar. En certa manera Ciani és la viva imatge de la paupèrrima defensa que ha colpejat l'Espanyol en els últims mesos. Tot i que el francès pràcticament no va jugar cap partit al llarg de la temporada passada, en què els blanc-i-blaus van ser el conjunt més golejat de primera amb 74 gols. Només alguns són imputables a ell. Però el rol de Ciani, recordem, cridat a ser un líder dins i fora del camp, és la mostra fefaent de la mala planificació en la parcel·la defensiva d'un equip que no ha trobat la clau per enfortir la seva línia de contenció. Ni amb el francès, que encara es manté a l'entitat, ni amb Enzo Roco, que va marxar després de la seva cessió.

Ciani va arribar amb les presses després d'un pas estrambòtic de menys per l'Sporting de Lisboa. Ara l'Espanyol haurà d'afinar en la tria per completar la defensa i aquí és on el parisenc ha d'estar molt present per no repetir errors que costaran molt cars. Si res no canvia en els pròxims nou dies, Ciani haurà de rescindir el contracte i el club haurà de passar per caixa.