28 mesu­res

El debat girarà al vol­tant del docu­ment de pro­pos­tes elec­to­rals de la UFEC, que en essència reclama la decla­ració de l’esport com a ser­vei essen­cial (amb la tor­nada als entre­na­ments i la com­pe­tició com a con­seqüència imme­di­ata i visi­ble), la cre­ació d’una con­se­lle­ria d’Esports, la des­ti­nació de l’1% del pres­su­post de la Gene­ra­li­tat al sec­tor espor­tiu i l’apro­vació de la nova llei de l’esport, impul­sada mit­jançant una ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar (amb 155.000 fir­mes) en la legis­la­tura que ara fina­litza. Totes són, a banda de la decla­ració de l’esport com a ser­vei essen­cial –molt vin­cu­lada amb la pandèmia–, rei­vin­di­ca­ci­ons de llarg recor­re­gut i fins ara no ate­ses pels dife­rents governs.

El docu­ment de pro­pos­tes elec­to­rals fet públic dimarts conté 28 mesu­res per adop­tar estruc­tu­ra­des en qua­tre àmbits: fis­cal, finan­cer, d’ocu­pació i digi­tal, i, per des­comp­tat, les més urgents són les de caire econòmic. Són mesu­res que el sec­tor ha estat recla­mant des de fa temps, com ara les deman­des urgents que neces­si­ten les enti­tats per fer front a la crisi de la Covid-19, durant la qual la UFEC ha estat espe­ci­al­ment activa i crítica amb les deci­si­ons que ha pres el govern en relació amb l’esport.

L’objec­tiu del con­junt de mesu­res és moder­nit­zar i garan­tir la super­vivència del sec­tor espor­tiu després d’aquesta crisi. Les mesu­res d’àmbit finan­cer bus­quen que el sec­tor, infra­fi­nançat des de fa dècades, obtin­gui un finançament just, digne, esta­ble i autònom. En l’àmbit de la fis­ca­li­tat, les pro­pos­tes inten­ten alleu­ge­rir el pes de les càrre­gues tri­butàries que supor­ten les enti­tats. En l’ocu­pació, les pro­pos­tes van enca­mi­na­des a enfor­tir el model d’asso­ci­a­ci­o­nisme espor­tiu català, sinònim d’èxits espor­tius. En l’àmbit de la digi­ta­lit­zació, les deman­des inten­ten agi­li­tar i moder­nit­zar la gestió de les enti­tats, així com intro­duir noves for­mes de com­pe­tició, com els esports electrònics, moda­li­tat en crei­xe­ment impa­ra­ble que les fede­ra­ci­ons també aspi­ren a aco­llir sota el seu parai­gua i, per tant, a regu­lar.

Debat crono en mà

El debat, mode­rat per la cap de comu­ni­cació de la UFEC, Raquel Mateos, s’estruc­tu­rarà en diver­ses parts, totes bate­ja­des amb ter­mi­no­lo­gia espor­tiva, que, com­bi­na­des amb el nom­bre de vuit par­ti­ci­pants, donen una pista clara que l’exigència per ajus­tar-se a la limi­tació del temps d’inter­venció serà més estricta que en un debat de política gene­ral con­ven­ci­o­nal.

En la prèvia (1 minut per can­di­dat) se’ls plan­te­jarà quina seria la pri­mera decisió que pren­dria res­pecte a l’esport en cas de gover­nar. La pri­mera part (2 minuts) es des­ti­narà a les pro­pos­tes imme­di­a­tes per pal·liar la crisi cau­sada per la pandèmia. La segona part (2 minuts) se cen­trarà en les pro­pos­tes fis­cals, de finançament i de trans­for­mació de les enti­tats espor­ti­ves. Se’n dirà temps afe­git del minut des­ti­nat a l’únic torn de rèplica. S’aca­barà amb un ter­cer temps (res­pos­tes breus a pre­gun­tes de les fede­ra­ci­ons espor­ti­ves que tras­lla­darà Gerard Esteva, pre­si­dent de la UFEC) i amb un resum del par­tit de 30 segons per cada can­di­dat.