Quan par­lem de mort sob­tada rela­ci­o­nada amb l’esport sovint sal­ten totes les alar­mes, ja que sem­pre és una noti­cia trista i amb un gran impacte mediàtic que genera mol­tes incer­te­ses i, a la vegada, mol­tes qüesti­ons de difícil res­posta. La Uni­tat d’Esport i Salut del Con­sell Català de l’Esport (CCE) -dins l’uni­vers Esport­cat-Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya-, pro­mou des de fa molts anys la salut mit­jançant la pres­cripció de l’acti­vi­tat física i impulsa la pràctica espor­tiva fede­rada, par­tint sem­pre d’uns pro­to­cols de revi­si­ons medico-espor­ti­ves amb l’objec­tiu de mini­mit­zar els ris­cos car­di­o­vas­cu­lars per, entre d’altres objec­tius, pre­ve­nir la mort sob­tada.

Amb la volun­tat d’apor­tar més llum sobre aquest tema, el CCE va orga­nit­zar una jor­nada a la seu d’Esplu­gues de Llo­bre­gat per pre­sen­tar els resul­tats de ’L’estudi regis­tre de la mort sob­tada rela­ci­o­nada amb l’esport a Cata­lu­nya’, tre­ball deri­vat del con­veni de col·labo­ració entre el mateix CCE, l’Ins­ti­tut de Medi­cina Legal i Ciències Foren­ses de Cata­lu­nya (IMLCFC) i el Ser­vei d’Emergències Mèdiques (SEM).

Durant la tro­bada, que va aple­gar experts en car­di­o­lo­gia i medi­cina de l’esport, es va posar en valor el fet que Cata­lu­nya és pio­nera en aquest tipus d’estu­dis, ja que és l’única comu­ni­tat esta­tal que tre­ba­lla coor­di­na­da­ment amb els met­ges foren­ses i el SEM. L’objec­tiu és crear un gran regis­tre de dades sobre la mort sob­tada rela­ci­o­nada amb l’esport al nos­tre ter­ri­tori per tenir més conei­xe­ments epi­de­miològics a par­tir dels quals es podrà apro­fun­dir més en la pre­venció, així com tenir un conei­xe­ment real de l’abast de la pro­blemàtica a Cata­lu­nya. La prin­ci­pal tasca dels cen­tres de medi­cina de l’esport és l’excel·lència en la revisió mèdica-espor­tiva (el que es coneix com a scre­e­ning pre par­ti­ci­pa­tiu) per auto­rit­zar la pràctica espor­tiva i pre­ve­nir ris­cos car­di­o­vas­cu­lars. Per això, és cab­dal dis­po­sar de totes les dades pos­si­bles per mini­mit­zar els ris­cos.

Seguint en aquesta línia, el cap de la Uni­tat d’Esport i Salut del CCE, el Dr. Daniel Bro­tons, explica que “amb la intro­ducció de la intel·ligència arti­fi­cial es podran aga­far mol­tes altres dades de les que ja es dis­po­sen en la història clínica electrònica per rea­lit­zar esti­ma­ci­ons molt més pre­ci­ses, com, per exem­ple, saber els nivells de con­ta­mi­nació, les hores físiques d’entre­na­ment, aspec­tes rela­ci­o­nats amb la salut men­tal, etc., inves­ti­ga­ci­ons que des del SEM ja s’han posa’t en marxa. És a dir, es valo­ra­ran altres vari­a­bles, a part de l’aspecte car­di­o­vas­cu­lar, per tal de per­so­na­lit­zar amb més efec­ti­vi­tat i fer una esti­mació més pre­cisa del risc de mort sob­tada.

Així mateix, el Dr. Bro­tons creu de vital importància “seguir inci­dint en la neces­si­tat que tots i cadas­cun dels equi­pa­ments espor­tius del país dis­po­sin de des­fi­bril·ladors i de gent for­mada que els sàpiga uti­lit­zar. Aquest fac­tor ja millora la taxa de super­vivència perquè la pri­mera actu­ació que es fa sobre la per­sona afec­tada és molt més dili­gent. En aquests casos, el temps és un fac­tor clau”.