De la frustració a l’èxtasi absolut

Zinédine Zidane ha tor­nat a fer-ho. Superada una crisi que havia posat en qüestió el seu futur a la ban­queta madri­dista coin­ci­dint amb l’inici del nou any, el pre­pa­ra­dor francès ha estat capaç de rees­criure el relat d’un curs abo­cat al tot o res a Europa. Aposta arris­cada que, no obs­tant això, li ha sor­tit d’allò més bé a Zizou, que ha diri­git el Real Madrid a la con­se­cució de la ter­cera Cham­pi­ons con­se­cu­tiva. Una fita històrica i inèdita que demos­tra clara­ment el reg­nat total i abso­lut d’un equip camaleònic amb dues cares ben dife­ren­ci­a­des aquesta tem­po­rada. La pri­mera, exhi­bint la seva versió més temi­ble a Europa i con­fir­mant un cop més que és un equip que es mou com un peix a l’aigua en el desor­dre, tirant enda­vant par­tits a còpia d’orgull i coratge. “La Cham­pi­ons és l’hòstia i tot­hom la vol, però la lliga és el més difícil perquè són 38 jor­na­des. A prin­cipi de curs no hau­ria sig­nat estar en la final de la Cham­pi­ons per ter­cer any seguit però vam ser eli­mi­nats aviat de la copa i lluny del líder a la lliga. Volíem gua­nyar-ho tot però de tant en tant s’ha d’accep­tar moments com aquests, forma part de la teva car­rera i de la teva vida, con­viure amb els moments nega­tius”, refle­xi­o­nava Zizou unes set­ma­nes enrere.

Tot i l’èxit sense pal·lia­tius que suposa la ter­cera ore­lluda con­se­cu­tiva asso­lida a Kíev –l’últim equip que va dis­pu­tar tres finals de Cham­pi­ons segui­des va ser pre­ci­sa­ment la Juve de Zidane entre el 1995 i el 1998–, el pre­pa­ra­dor mar­sellès no ha ocul­tat al llarg de la tem­po­rada el seu des­con­ten­ta­ment per la pobra tra­jectòria de l’equip en el tor­neig domèstic. I és que, més enllà de l’excel·lent regu­la­ri­tat i el ritme de cre­uer mos­trat en les 38 jor­na­des pel Barça de Val­verde, la frus­tració de Zidane ha anat més enca­mi­nada a saber què li ha man­cat a la plan­ti­lla per ser capaç de com­pe­tir fins al final, acu­mu­lant decep­ci­ons rere decep­ci­ons i des­car­tant-se ben aviat de la lluita pel títol que, tal com ha reco­ne­gut en diver­ses oca­si­ons, més “il·lusió” li produïa i el Madrid té tan obli­dat en l’última dècada. “No hem estat endo­llats ni con­cen­trats”, reco­nei­xia Zidane, que atribuïa a la falta d’atenció i a erra­des de con­cen­tració en com­pro­mi­sos clau la irre­gu­la­ri­tat d’un Madrid que aquesta cam­pa­nya ha fet del Ber­nabéu un esce­nari que ha dei­xat de ser inex­pug­na­ble i d’on han volat ni més ni menys que 17 punts.

Sense acla­rir si s’ha trac­tat d’un pro­blema físic, anímic o única­ment fut­bolístic, a la manca d’inten­si­tat i d’encert cal sumar-hi el baix ren­di­ment d’alguns fut­bo­lis­tes que no han estat a l’altura del que s’espe­rava, com és el cas de Ben­zema o Bale, cada cop més en entre­dit a favor d’homes com Asen­sio i Lucas Vázquez. Tam­poc hi ha aju­dat l’escassa con­fiança que ha mos­trat Zizou per alguna de les noves incor­po­ra­ci­ons –Llo­rente, Theo Hernández i Vallejo– i, tan­ma­teix, el pobre ren­di­ment ofert per aquests quan han dis­po­sar d’opor­tu­ni­tats. En l’aspecte per­so­nal, però, no seria l’únic mal­de­cap del curs per a Zidane, que con­ti­nua sense obli­dar la sor­pre­nent eli­mi­nació a quarts de final de copa a mans de l’ascen­dit Leganés. “Soc res­pon­sa­ble del fracàs. Estic molt dece­but i enfa­dat amb mi mateix, assu­miré la res­pon­sa­bi­li­tat de tot i con­ti­nuaré tre­ba­llant”, afir­mava Zidane, que va adme­tre que aque­lla va ser la pit­jor nit des que va fer-se càrrec del pri­mer equip, el gener del 2016. Entes­tat a la seva arri­bada a mei­tat de curs a con­nec­tar i rea­ni­mar ben aviat els seus fut­bo­lis­tes amb l’objec­tiu de tro­bar la unió de la plan­ti­lla i poste­ri­or­ment a ges­ti­o­nar a mera­ve­lla la importància de tots i cadas­cun dels seus homes en el seu segon any, Zidane s’ha vist obli­gat en el pre­sent curs a ges­ti­o­nar les opor­tu­ni­tats de deter­mi­nats fut­bo­lis­tes que, a còpia de bones actu­a­ci­ons, recla­ma­ven més pro­ta­go­nisme, com és el cas d’Isco o dels matei­xos Asen­sio i Lucas Vázquez. Des­car­tat ben aviat en la lliga i eli­mi­nat d’entrada en la copa, l’habi­tual idil·li del Madrid a la Cham­pi­ons ha tor­nat a coro­nar Zidane, aposta d’urgència de Flo­ren­tino Pérez fa dos anys i mig i ara l’autèntic heroi del madri­disme.