Conec l’hospital i també els doctors Zafonte y Herget. Estem parlant d’un dels centres més reconeguts dels Estats Units, amb un extraordinari servei de neurologia. D’entrada, la credibilitat és màxima.

Vaig veure el partit i l’acció. Hi ha un cop de Ramos i el porter cau a terra. La commoció només és un traumatisme cranioencefàlic lleu. I el primer que ha de fer el metge és avaluar, tot i que desconec si les assistències van arribar a entrar. Quan passa això, s’han de valorar la resposta ocular, la resposta motora i la resposta verbal. En l’escala de Glasgow, la puntuació 15 és la normalitat. Si es detecta que hi ha una pèrdua momentània de consciència o que no està al 100%, el canvi és de llibre.

Va rebre el cop poc abans del descans i el vam substituir a la mitja part. Quan el vam valorar a la banda va respondre bé a tot, però quan es va reintegrar al camp el vam veure perdut i que no feia els moviments habituals. Al descans el discurs ja era confús i tenia mal de cap.

Sí. Segur que li van fer una ressonància magnètica cerebral, uns potencials evocats visuals i un electroencefalograma, a més d’una exploració neurològica completa. Però aquell dia l’havien de canviar.

Totalment. Els metges podem sumar i restar, i els del Liverpool van restar. No només amb Karius, sinó també amb Salah. El van canviar quan hauria pogut jugar amb una infiltració i amb un kinesiotape. Estem parlant de la final de la Champions!