El Tottenham ha entrat amb el peu dret a la seva nova casa, batejada amb una nit plena de magnetisme, amb un partit trepidant i una victòria que permet als spurs viatjar a Manchester amb el cor ple d’esperança després que la societat entre Eriksen, passador d’alta escola, i l’encert de Heung-Min Son acabessin foradant la moral d’un Manchester City voluntariós i incòmode a parts iguals i frustrat per un penal que Agüero no va poder canviar per gol al cap de poc de començar

Si per si sol el nou Tottenham Stadium no va produir un efecte caldera, tots dos equips es van encarregar de treure l’oxigen al partit, de comprimir al màxim els espais i de fer que cada segon per pensar fos un regal caigut del cel de Londres. Dos equips enfrontats en el mirall, recognoscibles en agressivitat i amb dificultats per expressar-se amb la pilota com de costum, amb el Manchester City obligant el Tottenham a buscar algunes pilotes frontals i amb Éderson accelerant les pulsacions dels seus aficionats amb alguna sortida de pilota sobre la cornisa.

En una nit de músculs tensos, de dents serrades i d’esforços generosos, Agüero hauria pogut canviar el destí de l’eliminatòria aviat, quan Bjorn Kuipers, amb el suport del VAR, va penalitzar unes mans de Danny Rose dins l’àrea. La definició de l’argentí, però, va ser corresposta per Hugo Lloris i el partit va tornar a la seva lluita insaciable per cada pam de terreny, amb el Manchester City alineat amb Fabian Delph al lateral esquerre, solució d’urgència davant la baixa de Zinchenko i amb el Tottenham cada vegada més assentat en el seu partit, conscient de les virtuts del rival i aplicat en el seu pla de ruta, proletari sense la pilota i pragmàtic amb ella, intentant activar el seu front d’atac amb relativa celeritat. Sobretot a un Harry Kane sempre predisposat a intervenir, a viure connectat a la nit i que abans d’abandonar la gespa, víctima dura però involuntària entrada de Delph, va tenir la seva oportunitat per dinamitar el duel, amb un xut des de l’àrea petita que Éderson va poder repel·lir.

Però fins i tot en un context en què era difícil ser lúcid, de alè constant al clatell, sempre queda lloc per a una fogonada d’inspiració. Com la que va tenir Eriksen, que amb el seu periscopi elevat per darrere dels atacants, va servir una pilota justa perquè Heung-Min Son, tot i els seus problemes per domesticar la pilota, acabés guanyant el pam just per foradar la porteria d’Éderson i posar el Manchester City a les portes del que haurà de ser una nit màgica en la tornada a l’Etihad per seguir bategant a Europa i mantenir viu el somni prohibitiu del pòquer de títols.