Eriksen s’inspira i Son trenca una nit igualada

El Tot­ten­ham ha entrat amb el peu dret a la seva nova casa, bate­jada amb una nit plena de mag­ne­tisme, amb un par­tit tre­pi­dant i una victòria que per­met als spurs viat­jar a Manc­hes­ter amb el cor ple d’espe­rança després que la soci­e­tat entre Erik­sen, pas­sa­dor d’alta escola, i l’encert de Heung-Min Son aca­bes­sin fora­dant la moral d’un Manc­hes­ter City volun­tariós i incòmode a parts iguals i frus­trat per un penal que Agüero no va poder can­viar per gol al cap de poc de començar

Si per si sol el nou Tot­ten­ham Sta­dium no va pro­duir un efecte cal­dera, tots dos equips es van encar­re­gar de treure l’oxi­gen al par­tit, de com­pri­mir al màxim els espais i de fer que cada segon per pen­sar fos un regal cai­gut del cel de Lon­dres. Dos equips enfron­tats en el mirall, recognos­ci­bles en agres­si­vi­tat i amb difi­cul­tats per expres­sar-se amb la pilota com de cos­tum, amb el Manc­hes­ter City obli­gant el Tot­ten­ham a bus­car algu­nes pilo­tes fron­tals i amb Éder­son acce­le­rant les pul­sa­ci­ons dels seus afi­ci­o­nats amb alguna sor­tida de pilota sobre la cor­nisa.

En una nit de músculs ten­sos, de dents ser­ra­des i d’esforços gene­ro­sos, Agüero hau­ria pogut can­viar el destí de l’eli­mi­natòria aviat, quan Bjorn Kui­pers, amb el suport del VAR, va pena­lit­zar unes mans de Danny Rose dins l’àrea. La defi­nició de l’argentí, però, va ser cor­res­posta per Hugo Llo­ris i el par­tit va tor­nar a la seva lluita insa­ci­a­ble per cada pam de ter­reny, amb el Manc­hes­ter City ali­neat amb Fabian Delph al late­ral esquerre, solució d’urgència davant la baixa de Zinc­henko i amb el Tot­ten­ham cada vegada més assen­tat en el seu par­tit, cons­ci­ent de les vir­tuts del rival i apli­cat en el seu pla de ruta, pro­le­tari sense la pilota i pragmàtic amb ella, inten­tant acti­var el seu front d’atac amb rela­tiva cele­ri­tat. Sobre­tot a un Harry Kane sem­pre pre­dis­po­sat a inter­ve­nir, a viure con­nec­tat a la nit i que abans d’aban­do­nar la gespa, víctima dura però invo­luntària entrada de Delph, va tenir la seva opor­tu­ni­tat per dina­mi­tar el duel, amb un xut des de l’àrea petita que Éder­son va poder repel·lir.

Però fins i tot en un con­text en què era difícil ser lúcid, de alè cons­tant al cla­tell, sem­pre queda lloc per a una fogo­nada d’ins­pi­ració. Com la que va tenir Erik­sen, que amb el seu peris­copi ele­vat per dar­rere dels ata­cants, va ser­vir una pilota justa perquè Heung-Min Son, tot i els seus pro­ble­mes per domes­ti­car la pilota, acabés gua­nyant el pam just per fora­dar la por­te­ria d’Éder­son i posar el Manc­hes­ter City a les por­tes del que haurà de ser una nit màgica en la tor­nada a l’Eti­had per seguir bate­gant a Europa i man­te­nir viu el somni pro­hi­bi­tiu del pòquer de títols.