El Tottenham Hotspur jugarà per primera vegada en la seva història la final de la Champions League després de deixar-se el cor i les ungles ahir a Amsterdam en una nova transfusió d’adrenalina, d’un partit sense més lògica que la que dicten les emocions i que va acabar agenollant l’Ajax, que va claudicar amb la dignitat d’aquells que poden morir dempeus. No hi haurà metall per als holandesos, però sí el dret a ser recordats per una aventura impròpia dels dies que corren i que va trobar botxí en un Lucas Moura que avui s’ha llevat sent ja història al nord de Londres.

Europa no està per a nits de bany i massatge. Al que baixa les pulsacions, se l’anestesia. I fins i tot un equip de rauxa incontenible, d’emocions desbordades com l’Ajax, va veure com li queia un escenari de sol radiant. Fins i tot en la nit d’Amsterdam. Fidel a la seva etiqueta, a un futbol que no coneix d’especulació, el conjunt ajacied es va tirar al coll del Tottenham per posar el precinte a la semifinal abans del descans, en una onada de joc marca de la casa i amb els seus actors fent honor al que s’esperava d’ells. Matthijs de Ligt, demostrant que és un futbolista d’escenaris grans, rematant al fons de la xarxa un córner només de començar. I Hakim Ziyech exhibint una vegada més davant la mirada d’Europa una cama esquerra prodigiosa, connectant lluny de l’abast d’Hugo Lloris una acció ràpida, comandada per Van de Beek i servida per Dusan Tadic, d’entrada situat a la banda per la baixa d’última hora de David Neres i amb Kasper Dolberg com a referència.

L’Ajax va marxar al pas pels vestidors amb tres gols de renda i només alguna rèplica aïllada del Tottenham, que va tenir la més clara amb una rematada de Heung Min-Son quasi sense angle a la fusta.

Però aquest any les cadires es mouen en les nits de Champions. Parpellejar un segon és arriscar-se a un canvi de paradigma i, quan l’Ajax va obrir els seus, de sobte estava a una diana de quedar sense la seva plaça en la final, víctima de dues dianes fugaces de Lucas Moura, la primera amb una arribada des del darrere i definint bé davant la sortida d’un Onana que venia ja de posar una mà prodigiosa i, la segona, després d’una jugada embolicada dins l’àrea.

Amb el partit en la coctelera, va poder passar de tot. El Tottenham es va envalentir, però a l’Ajax no li va entrar la por. I, de fet, Ziyech va estar a punt d’enviar el partit novament al frigorífic amb dues fuetades, una de les quals a la base del pal. Però la Champions ha decidit impregnar de suor totes les seves pàgines d’aquesta temporada, d’un dramatisme que ahir es va cobrar la víctima més estimada, un Ajax que ha enamorat tot un continent per acabar caient a les portes de la glòria, sentenciat per la gràcia d’un Lucas Moura que va signar l’actuació de la seva vida, en culminar el seu hat-trick quan el teló de la semifinal ja havia començat a caure, aprofitant una passada de Dele Alli per escriure un dels capítols més brillants de la història d’un Tottenham que es batrà amb el Liverpool l’1 de juny al Wanda Metropolitano per inscriure el seu nom en el palmarès.