Mai abans l’Europa del futbol s’havia vist cavalcant sota una única bandera. Mentre Anglaterra continua fluctuant en un procés feixuc per desconnectar-se del projecte comú, amb un Brexit cuinat a foc lent i mentre els clubs de la Premier ja han donat l’esquena públicament al desig d’alguns d’implantar una superlliga a escala continental, els inventors del futbol es troben sols a l’epicentre del continent, en una temporada sense precedents, encara per refermar si es tracta d’excepció o de tendència.

“És difícil que passi cada any, però ja que hi som, gaudim-ho”, ha expressat públicament Jürgen Klopp, un dels protagonistes de la gran festa del futbol anglès que se celebra aquest vespre a l’estadi Metropolitano de Madrid. Amb la nit de Bakú encara latent, amb el Chelsea encara assaborint la seva victòria sobre l’Arsenal en l’Europa League, compareixen en escena el Liverpool i el Tottenham per dirimir el premi gran, una orelluda de simbolisme diferent, però d’una càrrega emocional igual de forta per a tots plegats.

Per al Liverpool seria arrencar-se una espina incrustada en el més profund del seu orgull, després d’haver quedat a les portes de conquerir la Premier League havent recol·lectat 97 punts, amb la ferida encara oberta de la final de l’any passat a Kíev i amb el seu entrenador intentant domesticar la competició després de dos intents fallits. No hi ha retrets ni ferides, en canvi, a la façana del Tottenham. Només l’orgull de ser els primers, de saber-se ja emparats per la història en la que serà la seva primera final de Champions i després d’un recorregut inesperat. I és que l’equip dissenyat per Mauricio Pocchettino va estar a la porta de sortida en l’última jornada de la fase de grups; només va salvar el tipus gràcies a la incapacitat de l’Inter de Milà per guanyar el seu partit contra el PSV, i ara, amb un equip d’autor cuinat a foc lent pel seu entrenador, es veu a les portes d’una glòria mai escrutada pel club del nord de Londres. “És increïble el que està aconseguint. Han millorat molt com a col·lectiu, i sincerament crec que els nivells de tots dos està igualat, els partits contra ells sempre són complicats”, va manifestar ahir Jürgen Klopp, alliberant de certa tensió un Liverpool que repeteix en el partit definitiu. “I hem millorat, som un any més vells, 50 partits més a les cames, i tot això és positiu. Estem preparats”, va dir el tècnic del Liverpool, que tot i la llista de finals perdudes que acumula (2 de Champions i 1 d’Europa League) va defensar que no té mala sort. “No em sento un perdedor, al contrari”, va dir.

Serà el heavy metal del seu equip, un 4-3-3 irrenunciable amb la verticalitat de Mohamed Salah i Sadio Mané contra el mètode més transversal de Mauricio Pochettino, capaç d’adaptar-se a l’estat d’ànim del moment, a vegades més vertical, amb jugadors com Son o Lucas, en d’altres més reposat sobre la figura d’Eriksen i la contribució de Winks, versàtil en el mòdul tàctic, capaç de jugar amb tres centrals i carrilers o amb una línia de quatre. Un equip de matisos que el tècnic argentí haurà d’afinar per intentar guanyar la batalla tàctica a un entrenador que només ha derrotat una vegada en nou precedents (4 empats i 4 derrotes). “Sabem que hem d’intentar generar un context en què els seus davanters no puguin explotar els espais, però el més important és estar mentalment centrats per fer el nostre partit i no anar a remolc del que proposi el Liverpool”, va dir el tècnic argentí a les portes del partit més important de la seva carrera.