Mai abans l’Europa del fut­bol s’havia vist caval­cant sota una única ban­dera. Men­tre Angla­terra con­ti­nua fluc­tu­ant en un procés fei­xuc per des­con­nec­tar-se del pro­jecte comú, amb un Bre­xit cui­nat a foc lent i men­tre els clubs de la Pre­mier ja han donat l’esquena públi­ca­ment al desig d’alguns d’implan­tar una super­lliga a escala con­ti­nen­tal, els inven­tors del fut­bol es tro­ben sols a l’epi­cen­tre del con­ti­nent, en una tem­po­rada sense pre­ce­dents, encara per refer­mar si es tracta d’excepció o de tendència.

“És difícil que passi cada any, però ja que hi som, gau­dim-ho”, ha expres­sat públi­ca­ment Jürgen Klopp, un dels pro­ta­go­nis­tes de la gran festa del fut­bol anglès que se cele­bra aquest ves­pre a l’estadi Metro­po­li­tano de Madrid. Amb la nit de Bakú encara latent, amb el Chel­sea encara assa­bo­rint la seva victòria sobre l’Arse­nal en l’Europa Lea­gue, com­pa­rei­xen en escena el Liver­pool i el Tot­ten­ham per diri­mir el premi gran, una ore­lluda de sim­bo­lisme dife­rent, però d’una càrrega emo­ci­o­nal igual de forta per a tots ple­gats.

Per al Liver­pool seria arren­car-se una espina incrus­tada en el més pro­fund del seu orgull, després d’haver que­dat a les por­tes de con­que­rir la Pre­mier Lea­gue havent recol·lec­tat 97 punts, amb la ferida encara oberta de la final de l’any pas­sat a Kíev i amb el seu entre­na­dor inten­tant domes­ti­car la com­pe­tició després de dos intents fallits. No hi ha retrets ni feri­des, en canvi, a la façana del Tot­ten­ham. Només l’orgull de ser els pri­mers, de saber-se ja empa­rats per la història en la que serà la seva pri­mera final de Cham­pi­ons i després d’un recor­re­gut ines­pe­rat. I és que l’equip dis­se­nyat per Mau­ri­cio Pocc­het­tino va estar a la porta de sor­tida en l’última jor­nada de la fase de grups; només va sal­var el tipus gràcies a la inca­pa­ci­tat de l’Inter de Milà per gua­nyar el seu par­tit con­tra el PSV, i ara, amb un equip d’autor cui­nat a foc lent pel seu entre­na­dor, es veu a les por­tes d’una glòria mai escru­tada pel club del nord de Lon­dres. “És increïble el que està acon­se­guint. Han millo­rat molt com a col·lec­tiu, i sin­ce­ra­ment crec que els nivells de tots dos està igua­lat, els par­tits con­tra ells sem­pre són com­pli­cats”, va mani­fes­tar ahir Jürgen Klopp, alli­be­rant de certa tensió un Liver­pool que repe­teix en el par­tit defi­ni­tiu. “I hem millo­rat, som un any més vells, 50 par­tits més a les cames, i tot això és posi­tiu. Estem pre­pa­rats”, va dir el tècnic del Liver­pool, que tot i la llista de finals per­du­des que acu­mula (2 de Cham­pi­ons i 1 d’Europa Lea­gue) va defen­sar que no té mala sort. “No em sento un per­de­dor, al con­trari”, va dir.

Serà el heavy metal del seu equip, un 4-3-3 irre­nun­ci­a­ble amb la ver­ti­ca­li­tat de Moha­med Salah i Sadio Mané con­tra el mètode més trans­ver­sal de Mau­ri­cio Poc­het­tino, capaç d’adap­tar-se a l’estat d’ànim del moment, a vega­des més ver­ti­cal, amb juga­dors com Son o Lucas, en d’altres més repo­sat sobre la figura d’Erik­sen i la con­tri­bució de Winks, versàtil en el mòdul tàctic, capaç de jugar amb tres cen­trals i car­ri­lers o amb una línia de qua­tre. Un equip de mati­sos que el tècnic argentí haurà d’afi­nar per inten­tar gua­nyar la bata­lla tàctica a un entre­na­dor que només ha der­ro­tat una vegada en nou pre­ce­dents (4 empats i 4 der­ro­tes). “Sabem que hem d’inten­tar gene­rar un con­text en què els seus davan­ters no puguin explo­tar els espais, però el més impor­tant és estar men­tal­ment cen­trats per fer el nos­tre par­tit i no anar a remolc del que pro­posi el Liver­pool”, va dir el tècnic argentí a les por­tes del par­tit més impor­tant de la seva car­rera.