Mundial
Plantant la bandera
Megan Rapinoe, líder de la selecció dels EUA i autora dels dos gols de la classificació contra Espanya, va ser la primera esportista blanca a protestar contra la repressió policial en contra dels negres
El moviment, iniciat per Colin Kaepernick (NFL), encara perdura
A Megan Rapinoe (Redding, California, 1985) no li pesa la pressió. Amb determinació va anotar els dos gols, des del punt de penal, que van significar la classificació dels Estats Units contra Espanya. I amb determinació va plantar cara a la tradició d’un país, plenament identificat amb els seus símbols, clavant el genoll al terra mentre sonava l’himne de les barres i les estrelles.
Fa tres anys, Colin Kaepernick, el quarterback dels San Francisco 49ers, va iniciar un moviment de protesta a favor de les minories als Estats Units. En un context de brutalitat policial en contra dels negres, va decidir seure a la banqueta mentre sonava l’himne americà abans dels partits. Posteriorment, va decidir deixar la banqueta però clavar el genoll al terra mentre tothom es mirava la bandera dempeus i amb la mà al cor. Això va tenir un efecte dominó perquè, mentre que les classes dominants i racistes protestaven en contra d’aquest gest pel fet de ser irrespectuós amb el país, inclosos els amos dels equips de l’NFL i el president Trump, la protesta va generar molta empatia. Primer, de diversos companys jugadors a l’NFL i, posteriorment, d’altres esports.
L’exemple de Rapinoe
“Suposo que pel fet de ser dona i homosexual sento empatia respecte a les persones que no estan en una posició dominant. A mi em sembla una obvietat. Quan algú s’ofega, l’ajudes o et quedes a la llera?”, va dir Rapinoe, que va decidir copiar el gest de Kaepernick, i es va convertir en la primera esportista blanca a fer-ho. Les lligues i les federacions van intentar posar fre a aquest moviment; alguns, amb èxit, com ara a l’NBA, i d’altres, sense, com ara a l’NFL, que encara experimenta una reacció dels jugadors contra la repressió. La decisió de la Federació de Futbol va ser la d’imposar sancions si no es complien unes normes quan sonava l’himne nacional. “Respectaré la norma de la USSF (Federació nord-americana de futbol). Dit això, crec que hem d’utilitzar la nostra veu per lluitar per la igualtat”, va expressar, un any després del gest, Rapinoe. La davantera, que és cocapitana i una figura cabdal en la selecció, ja no s’asseu ni clava el genoll al terra, però ha decidit, durant el mundial, no cantar l’himne com fa la resta de les seves companyes. Es tracta d’una altra forma de protesta, més discreta, però que continua generant crítiques, com ara les del president Trump, que va qüestionar una de les reivindicacions de Rapinoe i les seves companyes: que les remuneracions de la seva selecció siguin equitatives respecte a les de l’equip masculí.
Notícies
Diumenge,6 octubre 2024