El València torna a uns vuitens de final de la Champions set temporades després. Depenia de si mateix per classificar-se i es va inventar un guió basat en el pragmatisme extrem per assolir la fita al Johan Cruyff Arena. Les dues línies de quatre darrere els dos davanters es van mantenir fermes en tot moment i van deixar molt poques ocasions clares a l’Ajax, que va pecar de poc precís en els metres finals. A més, Rodrigo va veure porteria (24’) en una de les poques ocasions que va tenir i amb això els valencians ja en van fer prou. Amb un reguitzell de lesionats, en camp contrari i contra pronòstic en un grup molt complicat, el València es va tornar a colar entre els grans set temporades després. De fet, els valencianistes no eren primers en la fase de grups de la Champions League des del 2006. I, a més, sense haver d’estar pendents dels resultats de l’altre partit del grup, que va guanyar el Chelsea.

Rodrigo ja havia avisat tot just començar. Va rematar una centrada dins l’àrea petita, però el cop de cap va marxar fora. Al davanter valencià, però, la primera ocasió li va servir per agafar les mides de la porteria: ell mateix va obrir la llauna en l’equador del primer temps. Va recollir una assistència deliciosa de Ferran Torres i va afusellar Onana sense miraments. El gol va ser una galleda d’aigua freda per a un Ajax que havia estat millor tot i no tenir ocasions clares. Els holandesos havien dominat la possessió, havien posat ritme al duel, havien tancat els valencianistes a la seva àrea i havien insistit des del perfil esquerre de l’atac. Tadic va tenir la més clara, però la seva rematada no va inquietar Jaume. Després del gol, una ocasió clara per barba: Gayà va treure una pilota de la línia de gol i Rodrigo podria haver fet el segon dels visitants.

Després de la represa, tot va seguir igual. El València semblava còmode defensant-se i l’Ajax, que va voler agrupar massa rematadors al centre, es neguitejava a mesura que passaven els minuts. Gabriel Paulista i Diakhaby es van mostrar implacables a l’eix de la defensa i Jaume va aturar les ocasions més clares d’un Ajax que s’haurà de conformar amb l’Europa League després de diverses temporades entre els millors del continent.