Atropellat, per moments desorientat en la nit de Milà, el València va ser víctima de la rauxa d’un Atalanta que havia avisat d’un caudal ofensiu notable, però que va caure amb tota la seva força sobre el clatell d’un equip valencianista que s’haurà d’aferrar al gol de Txérishev i a una gesta per revertir l’eliminatòria a Mestalla en el que haurà de ser una nit rodona.

Amb el temor latent d’haver d’alinear els seus centrals menys habituals per obligació i d’enfrontar-se a un rival capaç de marcar 63 gols en les 24 jornades disputades de la Serie A, el València va entendre aviat el que és l’Atalanta, un equip voraç quan ataca, que suma molta gent en posicions de rematada i que, tot just tocat el primer quart d’hora de joc, ja havia obligat Jaume Doménech a posar una mà miraculosa i havia marcat el primer gol del partit mitjançant el neerlandès Hateboer.

I encara que el València va tenir l’oportunitat d’apagar l’incendi abans del descans amb una rematada de Ferran Torres a la fusta, va marxar encara més escaldat al descans, víctima d’un golàs de Josip Ilicic.

Per moments, el conjunt d’Albert Celades va viure a mercè de la voluntat d’un rival que va ser un martell, que va colpejar per tercera vegada amb un xut impecable de Freuler i va dessagnar definitivament la defensa valencianista amb una internada de Hateboer que va foradar per quarta vegada la porteria de Jaume Doménech.

En plena tempesta, però, el València va tenir el seu moment de rauxa, va empènyer tot i el risc de ser fulminat en el contraatac i, gràcies a un xut des de la frontal de Txérishev, va aconseguir marcar un gol que li deixa una escletxa de llum en una nit negra.