Cinc victòries com a entrenador del Barça i, des d’ahir, una defensant els interessos del Manchester City. Pep Guardiola continua sent la bèstia negra del Santiago Bernabéu, on els seus equips han estat una tortura permanent per a l’autoestima d’un Real Madrid que va rebre una ganivetada dolorosa, una ferida que amenaça amb dessagnar-lo i que posa rebel·lia a una temporada difícil per al conjunt de Manchester, ofegat en la Premier League i castigat per la UEFA de cara a futur. El present, però, diu que el City té el Madrid a la vora del precipici després d’un partit de moments, d’impulsos anímics i sobretot d’un tram final que va fer descarrilar un Madrid que, a més de perdre, no disposarà de Sergio Ramos a l’Etihad.

Per respecte a un inici de partit d’alt voltatge o per consciència que enguany s’ha vist penalitzat per errades poc habituals en els equips de Pep Guardiola, el Manchester City va aproximar-se a la nit del Bernabéu quasi de puntetes, sense voler despertar la fera blanca i mostrant un posat poc comú en el tècnic de Santpedor, acceptant viure en molts moments sense la pilota i simplificant el seu futbol a pilotes allunyades d’Éderson, porter de colpeig privilegiat.

Més coral d’entrada, amb Vinicius per trencar la monotonia dels quatre migcampistes, amb Modric i Isco ajuntant-se per no rifar pilotes en sortida i amb una agressivitat notable per collar després de la pèrdua, el Madrid va ensenyar les dents però un dia més li va faltar un ullal esmolat per espantar el City d’entrada. Va tenir més presència però es va anar desinflant cap al descans i, tot i la sensació que jugadors com De Bruyne, Bernardo Silva o Mahrez van participar poc en el primer acte, va ser l’equip anglès qui va generar més, primer amb una irrupció de Gabriel Jesus, titular al davant d’Agüero, per acabar xutant massa centrat després d’una gran passada de De Bruyne, d’aparicions puntuals però sempre lúcides, i ja al límit del descans amb una nova rematada del paulista que la defensa del Madrid va haver d’avortar sota pals amb Courtois ja batut. En el balanç a l’altra porteria, en canvi, només una mà, no menys meritòria això sí, d’Éderson per frustrar una bona rematada de Karim Benzema en l’únic foc real de l’equip de Zidane en una primera meitat de molt respecte i poques certeses i en què el City va haver de lamentar una nova lesió d’Aymeric Laporte.

Víctima de la tensió de la nit i del desgast amb què va intentar taponar el futbol del City en la primera meitat, el Madrid es va anar destensant, descosint-se entre línies i el City va anar agafant temperatura, amb Riyad Mahrez ara punxant una pilota llunyana i obligant Courtois a intervenir per tercera vegada en la nit. Però just quan pitjor cara feia l’equip de Zidane, una recuperació de Vinicius va agafar el City a mig sortir, completament destapat i sense calibrar l’aparició d’Isco al segon pal que, aprofitant la passada franca de l’extrem carioca, va clavar la primera punyalada a l’eliminatòria, desenterrant la mística d’un Madrid que, quan començava a agonitzar, va trobar oxigen.

Però just quan es disposava a respirar, el Madrid es va ofegar en un final de partit frenètic i desfermat per una acció polèmica en què Gabriel Jesús va guanyar el duel a Sergio Ramos ajudant-se d’una petita empenta per connectar al fons de la porteria de Courtois una rematada de De Bruyne. La mirada de Daniele Orsato, però, no va desxifrar prou intensitat per tombar el capità d’un Real Madrid que a sobre acabaria expulsat per una falta al propi atacant brasiler sent últim home i poc després que Kevin de Bruyne acabés de posar pebre en la ferida blanca des del punt de penal, després d’una clara infracció de Carvajal sobre un agitador Raheem Sterling.

Una vegada més, Guardiola regna al Bernabéu i, aquesta vegada amb un City entregat a les seves aspiracions europees, defensarà a Anglaterra un resultat que té el Madrid en la lona.