Hi va haver un dia que el sistema de Gian Piero Gasperini (Grugliasco, Itàlia, 1958) era un problema troncal. Va ser durant el 2011 i 73 dies després de ser nomenat entrenador d’un Inter decadent després del pas de José Mourinho per Milà, Il Gasp va ser acomiadat. Aquell 3-4-1-2 no era viable en un equip gran, es va dir. Tampoc els seus mètodes.

Ningú en la història de l’Inter ha durat tan poc a la banqueta nerazzurra com l’actual entrenador de l’Atalanta, que, lluny d’ensorrar-se, ha contradit a mitges les convencions que aleshores flotaven en l’ambient. Mai més ha dirigit un gegant del futbol mundial, però sí que n’ha agafat un de petit, “un club de província”, com l’ha anomenat el Papu Gómez recentment, i l’ha fet pujar fins a latituds inesperades. Concretament fins a les portes dels quarts de final de la Champions, si aquest vespre és capaç de sostenir l’avantatge notable que va aconseguir en l’anada (4-1) contra el València.

I ho ha fet, a sobre, amb un futbol desenfadat que trenca d’arrel els estereotips d’un futbol italià sempre encasellat en el catenaccio. Setanta gols en 25 jornades són el segell d’identitat d’un equip que domina de memòria el seu 3-4-2-1 i en què una de les jugades habituals és la centrada del carriler d’una banda perquè remati el del costat oposat. Un dels seus carrilers, de fet, l’alemany Robin Gosens, ha sumat ni més ni menys que set gols en la Serie A. “És evident que és un equip amb una mirada molt ofensiva, però també molt atent al sector defensiu. El que passa és que defensa cap endavant, emparellant molt home a home i apostant per un desgast físic notable”, argumenta Giovanni Galeone, entrenador de Gasperini al Pescara i des d’aleshores el seu mentor futbolístic. “Era el meu capità i ja aleshores era un torracollons als entrenaments, sempre atent, sempre preguntant coses. Tenia la capacitat de detectar les deficiències al rival”, reconeix Galeone sobre un entrenador que ha estat una peça filosofal en un club ja per si mateix ben organitzat com l’Atalanta, amb un futbol de base riquíssim i una xarxa de cercapromeses infal·lible. “La manera que tenen de treballar és formidable, des del president fins a l’entrenador passant pel director esportiu. No se’ls escapa cap jugador de 15 anys en amunt al món”, continua Galeone, que va assistir amb certa impotència al pas del seu deixeble per l’Inter, quan, després de destacar per la seva feina al Genoa, li van fondre aviat els ploms. “A vegades el futbol té aquestes coses, d’arribar en un mal moment als llocs, però Gasperini sempre ha tingut una idea molt definida del que volia per als seus equips”, defensa el preparador.