Aquí la lliga es va aturar la mateixa setmana que a Espanya, i res, ara confinats a casa, esperant que es resolgui la situació, sobretot pel bé i la salut de tothom.

Des de dilluns es va confirmar la quarantena i ara ja només podem sortir per anar a comprar. No es pot fer res més que estar a casa i, de fet, a partir de les deu de la nit ja no pot sortir ningú al carrer.

Per exemple, aquí davant de casa meu, gairebé cada dia hi ha un cotxe de policia. Hi ha controls i estan posant multes a qui surt a partir de les 22 h. Aquí, d’11 h a 13 h pot sortir la gent gran a comprar, a partir dels 65 anys. I la resta han de sortir de les 13 h a les 22 h.

Ara mateix, si ho compares amb Espanya o Itàlia, no hi ha ni una quarta part d’infectats ni de morts, però veus les situacions que s’han produït allà i preocupa. Aquí a Romania la gent ho està respectant bastant.

Preocupat. Tinc els meus pares i tota la família allà, i la situació cada vegada és més greu, així que la veritat és que estic bastant preocupat. Espero que la gent es quedi a casa i tot vagi a millor.

En la nostra lliga [segona divisió romanesa], s’ha parlat de tres possibilitats. Una de les quals és partir-la en dos: del novè cap avall, fer una lliga, i del vuitè en amunt, una altra. Aleshores consistiria en una lliga de set enfrontaments a partit únic, havent-se sortejat el camp. Una altra possibilitat és acabar-la, que això significaria acabar tard. I l’última és donar la lliga per perduda i començar-ne una de nova el curs següent.

Tinc una bicicleta i el club em passa cada dia el que he de fer, però és clar, no és el mateix que entrenar-se en un camp. S’ha d’intentar cuidar el tema de l’alimentació i exercitar-se tant com sigui possible per no perdre la forma. I, en cas de perdre’n, que sigui poca cosa.

Treball de musculació de cames i de tren superior i, després, de cardio fem HIIT, classes de spinning amb la bici... Alguns dies a la setmana es treballa matí i tarda; d’altres, sols una sessió. Ells ens envien el programa al matí, a les 9 h, i ja cadascú a casa seva el fa. Ens hem de gravar i passem al preparador físic el treball que hem fet.

Fa un mes i mig que soc aquí i des del primer dia que vaig arribar m’han tractat molt bé. M’hi he adaptat molt ràpid. En els quatre partits oficials que he jugat –tres de lliga i un de copa–, ho he jugat tot i la veritat és que estic molt content. Amb l’equip estem molt bé, som a un punt de les posicions d’ascens a primera.

És molt més físic. La segona aquí és molt semblant al que és la segona B a Espanya. Hi ha molt ritme, molta segona jugada. Aquí en els entrenaments es treballa molt més el físic.

No, va sorgir així. Vaig rescindir amb el Mallorca, vaig quedar lliure i em va sortir l’opció d’anar a Suècia [GIF Sundsvall], a primera divisió. Va ser una gran experiència en el terreny personal, no tant en el col·lectiu, perquè vam baixar i vaig quedar lliure per clàusula. Aleshores vaig tenir diverses ofertes de l’estranger, una de les quals era aquí a Romania en aquest club [Petrolul], que és un club gran, que ara per circumstàncies està a segona, però és una entitat amb afició, que ha guanyat títols i que ha jugat a Europa, i no m’ho vaig pensar. Estic molt content.

Podria parlar més del Barça, ja que vaig estar-hi sis anys, però penso que són els dos millors planters del món. Hi vaig aprendre molt i, gràcies a tots dos, soc el jugador que soc ara. Són dues maneres diferents de treballar: al Barça es treballa més amb pilota; al Madrid també es treballa amb pilota, però es mira més el físic i el contraatac.

Sí. Al Barça treballes més rondos, més possessió de pilota, més combinació, i al Madrid també es treballa la combinació, però també transicions ofensives. De petit ja t’ho inculquen, però sobretot el que t’inculquen és que cada cap de setmana s’ha de guanyar.