1a divisió
Luka Jovic (Real Madrid)
Enyorant Frankfurt
Després dels casos de Jankovic, Spasic, Petkovic i Ognjenovic, el Madrid tem ara un nou fracàs amb Jovic
Ell troba a faltar la Bundesliga i el seu baix rendiment, la fugida a Belgrad durant la quarantena i ara l’estranya lesió en ple confinament el situen sota la lupa
“Està deprimit i té certa por... No només per la lesió, també pel fet que cap futbolista serbi hagi tingut sort en el Real Madrid anteriorment.” Són paraules recents de Milan Jovic al diari Kurir. La sinceritat d’un pare davant la desolació d’un fill que en pocs mesos ha passat de ser una peça cobejada en el mercat futbolístic a tenir un rol absolutament de figurant en el Real Madrid. Res té a veure el Luka Jovic de l’Eintracht de Frankfurt de la temporada passada amb el Jovic d’aquest actual curs. Amb l’Eintracht va marcar 17 gols a la Bundesliga la temporada 2018/19 i 10 gols a l’Europa League. 27 gols en el còmput global que contrasten amb els dos únics gols que marcat com a madridista. Jovic va aterrar al Bernabéu a canvi de 60 milions d’euros i amb la pretensió d’arribar a disputar-li, per què no, el rol de davanter centre a Karim Benzema. Florentino Pérez mirava de recuperar part del gol perdut amb l’adeu de Cristiano. Però Jovic no té la voracitat de Ronaldo ni genera en Zidane la devoció que aquest té per Benzema. Quatre titularitats només en tota la lliga. És tot just el vintè jugador de la plantilla quant a minuts jugats (771).
Pesen el talent i els galons de Benzema, pesa el preu del seu traspàs, pesa la samarreta i pesen les altes expectatives dipositades en ell des que va posar els peus a Madrid. Massa pes en la motxilla per un futbolista de només 22 anys. També pesa el relat. Cap serbi ha tocat la glòria al Bernabéu. Milan Jankovic, fitxat en l’era de la Quinta del Buitre, va estar una única temporada al Madrid (87/88) abans del seu èxode a l’Anderlecht. A Predrag Spasic (90/91) el barcelonisme encara avui li agraeix aquell mític gol de cap en pròpia porta després d’una centrada d’Eusebio en el clàssic del Camp Nou d’aquella temporada (2-1). Dejan Petkovic va jugar únicament cinc partits en dues temporades (95/96 i 96/97) i Perica Ognjenovic (1999-2002) va ser un dels fitxatges més rars del regnat de Lorenzo Sanz. Quatre precedents en els quals no emmirallar-se.
L’última lesió patida en ple confinament, una fractura extraarticular en l’os calcani del peu dret, que segons el diari serbi Kurir s’hauria fet en estranyes circumstàncies després de caure des d’una paret del seu domicili de Belgrad, posa la lupa en la ferida i li obre encara més la porta de sortida. El Milan ja s’ha interessat per ell. A Madrid no estan satisfets amb el seu rendiment ni tampoc amb els seus capítols disciplinaris. No va agradar tampoc gens, per exemple, la seva fugida a Belgrad en plena quarantena per anar a celebrar l’aniversari de la seva companya després del positiu de Trey Thompkins. També a Sèrbia va generar crítiques aquest capítol i fins i tot la primera ministra, Ana Brnabic, el va assenyalar amb el dit públicament. El jugador té una cita pendent davant la fiscalia de Belgrad.