En el silenci del Signal Iduna Park, el Borussia de Dortmund va alçar la veu per dir al Bayern que li vol competir la Bundesliga. Tot i l’absència de la seva gent, de les 80.000 ànimes que solen inundar les tribunes de l’estadi groc-i-negre, i de baixes notables com les de Witsel i Emre Can, com la inesperada del talentós Giovanni Reyna –lesionat durant l’escalfament– i de no tenir Jadon Sancho per jugar tot el partit, el conjunt dirigit per Lucien Favre va noquejar els seus veïns del Schalke amb una exhibició d’alguns dels seus actius: de Julian Brandt, cada dia més madur entre línies, d’Eling Haaland, voraç i infal·lible davant de porta, i de Raphael Guerreiro, sempre trepidant en transició i afavorit pel sistema de tres centrals i carrilers.

Malgrat que el Schalke va voler estar junt, intentar que el Dortmund no disposés d’espais per exhibir el seu múscul ofensiu, el conjunt de Favre va trobar llum entre línies amb una excel·lent associació entre Brandt i Thorgan Hazard al sector esquerre perquè Haaland, qui si no, marqués el primer gol postconfinament en la Bundesliga.

Sempre a mig camí, incapaç de pressionar amunt ni de ser sòlid en el replegament, el Schalke es va disparar un tret al peu en una sortida defectuosa del porter, el jove Schubert, que acabaria aprofitant Guerreiro per fer el segon abans del descans amb un gan xut creuat.

El més difícil ja estava fet per al Dortmund abans del descans. David Wagner, en un intent de ressuscitar el partit, va modificar el sistema, incentivat per la lesió de Todibo. Va passar a jugar amb dos davanters i, si bé es va veure un Schalke més punyent en la pressió, el Dortmund va acabar de foradar la rereguarda del conjunt miner amb transicions ràpides, primer una que va acabar resolent Thorgan Hazard amb un xut potent al pal curt i tot seguit amb una nova incursió de Guerreiro, que amb l’exterior de la cama esquerra, va superar la sortida de Schubert per rubricar una tarda estranya, un Rieverderby en silenci, però que posa el Borussia Dortmund en òrbita.