Aritz Aduriz (San Sebastià, 1981) ha dit adeu al futbol en actiu i deixa pas a la llegenda. Una operació urgent de maluc, amb pròtesis inclosa, li ha tallat les ales i no podrà coronar la carrera amb una final de copa contra la Real Sociedad. El futbolista ho va comunicar a les xarxes socials, però ho va fer sense recança pel difícil moment econòmic i social que es viu. “Ahir mateix els metges em van recomanar passar per la sala d’operacions, demà millor que demà passat perquè em col·loquin una pròtesi que reemplaci el meu maluc i provar d’afrontar, almenys, amb la major normalitat possible la vida diària”, va dir el davanter en la seva nota pública. El seu cos ha dit prou. Ho ha dit a l’edat de 39 anys i deixant al seu darrere una carrera que va començar a l’Antiguoko, bressol donostiarra de grans futbolistes, on va coincidir amb Xabi Alonso i Andoni Iraola. A 17 anys, l’Athletic Club el va reclutar per foguejar-lo a l’Aurrera de Vitòria i, després, al seu filial, el Bilbao Athletic.

L’oportunitat del debut li va arribar amb Jupp Heynckes. L’alemany li va donar l’alternativa el setembre del 2002 davant el Barça. L’equip blaugrana ha estat una brúixola al llarg de tota la seva carrera. De fet, ha marcat el seu periple vital com a futbolista. El seu debut va ser contra els blaugrana. El seu partit més memorable: un pòquer de gols que va servir per guanyar la supercopa també i, com no, l’últim gol tenia com a destinatari el Barça. El 16 d’agost va signar un gol de xilena estratosfèric per donar el triomf a l’Athletic Club a San Mamés en la primera jornada d’aquesta lliga. Un gol de traca i mocador en el minut 89. Un gol de caràcter que defineix a la perfecció l’idiosincràsia futbolística d’Aduriz. El davanter tot just havia entrat en escena i la primera pilota que tocava va acabar en gol. Remat i col·locació són els ingredients que agitava dins la seva coctelera, el pitxitxi del segle XXI de l’Athletic Club per antonomàsia. Tanca el seu periple a San Mamés amb 172 gols. Són unes xifres que el situen com el millor davanter d’aquest segle a la Catedral i el sisè en la història de l’entitat. Unes xifres que fan respecte.

Tot i això, el camí d’Aduriz a l’Athletic ha estat ple d’espines, amb una doble sortida de l’Athletic contra la seva voluntat. El davanter va anar-se’n de Lezama, per primera vegada, per créixer en el Burgos, a Segona B, i després es va fer ídol a segona amb el Valladolid, on, curiosament, va jugar els seus últims minuts com a jugador al José Zorilla abans del confinament. Les seves bones prestacions el van fer tornar a San Mamés a canvi de 3,5 milions d’euros. Va jugar tres temporades, però l’eclosió de Fernando Llorente i les bones prestacions de Joseba Etxebarria li van barrar el pas. L’estiu del 2008 va fer les maletes cap al Mallorca, on va jugar dos anys, per recalar després a Mestalla, on va romandre dos anys més. Passats els trenta anys ja pensava que el tren de l’Athletic s’havia esfumat, però el destí li tenia reservats els millors anys de la seva carrera. El 2012 va tornar a l’Athletic, on ha jugat vuit temporades signant xifres golejadores de killer, com els 20 gols del curs 2015/16. I és que els seus millors anys de futbol van ser quan molts entren en l’ocàs. Aduriz va viure una eterna primavera que ha tocat a la seva fi.