A la classificació, només un punt separa els dos Berlíns. A la realitat, però, la distància entre l’Hertha i l’Union és tan transcendent com el mur que un dia va separar els dos principals clubs de la capital alemanya, en aquells moments, quan l’Union formava part de la RDA, protagonistes d’una amistat latent fins i tot després de la caiguda del mur però que amb el temps s’ha anat obviant per deixar pas a una rivalitat que avui encara és més representativa, d’enorme contrast, sobretot des de l’arribada a l’Hertha de Lars Windhorst, inversor que, amb la compra del 37% del club a canvi de 125 milions d’euros, va protagonitzar el moviment accionarial més gran de la història de la Bundesliga aviat farà un any amb l’esperança de convertir per fi Berlín en una potència europea. Com a primera mostra, el club radicat a l’Olympiastadion va ser el que més diners va invertir en la passada finestra de mercat, en què va incorporar Matheus Cunha, Santiago Ascacibar i Piatek i es va assegurar el fitxatge del lionès Lucas Tousart per al curs vinent.

Una maquinària de futbol modern, la de l’Hertha, que contrasta fortament amb el romanticisme del seu rival, l’Union, radicat al mig d’un bosc al sud-est de la capital i que, també fent gala de paral·lelismes amb un club de conviccions fortes i d’esquerra com el Sankt Pauli, ha liderat les protestes en contra d’un futbol dominat per les grans economies. De fet, en la primera jornada del campionat, quan es van enfrontar amb el RB Leipzig, club de la multinacional Red Bull, els aficionats berlinesos, en el primer partit del seu equip a la història de la Bundesliga, van impulsar una protesta de 15 minuts de silenci en contra de les inèrcies actuals del futbol.

“És dur per jugar el nostre primer partit en la Bundesliga contra el Leipzig, al qual hem criticat ja estant a segona. Per tant, em sembla bé la mesura dels aficionats”, va justificar aleshores Dirk Zingler, president d’un club capaç de generar enormes atmosferes al seu estadi i amb una afició particular que, per exemple, se solia reunir per Nadal a les tribunes del Stadion An der Alten Forsterei per cantar nadales. Aquesta vegada, però, li tocarà reivindicar en el silenci de l’immens Olympiastadion de Berlín la seva condició de club humil, que per exemple a mitjan anys 2000 va incentivar la seva massa social del club a organitzar una campanya anomenada Sagnar per l’Union, destinada a recaptar diners a través d’una campanya de donació de sang, o a organitzar concerts de rock i vendre samarretes per ajudar el club en un mal moment.

El club de la gent contra el club del capital. L’Hertha contra l’Union, la segona edició d’un derbi berlinès que en la primera volta va acabar representant un dia històric per al petit de la ciutat (va guanyar 1-0).