Sota una opinió cada vegada més unànime que intueix en ell un futbolista cridat a marcar una època, Kai Havertz (Aquisgrà, Alemanya, 1999) destil·la un munt de matisos, de contrastos que fan d’ell un futbolista especial. És alt però alhora coordinat, el seu metre vuitanta-nou accentua encara més una elegància latent en cada moviment i la seva capacitat per jugar entre línies no li resta una enorme influència quan viu a prop de l’àrea. Sembla fràgil però és potent, estilitzat quan ataca l’espai i intuïtiu per trobar zones d’actuació, letal en fase de definició. “Sembla un veterà”, resumeix el seleccionador alemany, Joachim Löw, sobre el jugador bandera d’un Bayer Leverkusen que transpira la seva essència, un equip amb futbolistes joves i desinhibit, amb llibertat tàctica i la mirada futbolística d’un admirador de Johan Cruyff com és Peter Bosz.

Dins d’aquesta llibertat, Havertz flueix i la seva figura es multiplica independentment d’una posició que continua evolucionant fins a acabar convertit en el vèrtex futbolístic de l’equip de la casa Bayer. I és que, des del retorn de la competició, Bosz ha decidit portar la seva figura un pas més enllà per ubicar-lo com a davanter centre, en un moviment molt similar al que al seu dia Pep Guardiola va fer amb Leo Messi, entregant una falsa referència als centrals rivals, sempre amenaçats per les diagonals dels extrems, i atorgant llibertat absoluta a la joia de la corona, un Havertz que ha signat quatre gols en els dos partits postconfinament que s’han jugat i que s’ha convertit en el jugador més jove a marcar trenta gols en la Bundesliga. I tot, sense ser davanter. Però és que, a més del seu instint, la seva funció també està molt connectada a fer jugar el Leverkusen i, contra el Mönchengladbach dissabte, per exemple, va ser el futbolista que més passades va completar en l’últim terç de camp i va liderar una victòria que consolida el seu equip com un dels més entonats de tota la Bundesliga. “Com a entrenador, la meva obligació sempre és exigir més i Havertz pot ser encara millor. En aquest sentit, soc més exigent que els periodistes, perquè crec que amb el potencial que té sempre pot millorar”, ha exclamat Bosz, conscient al mateix temps que podria estar degustant els darrers mesos com a tècnic d’un futbolista que pot exhibir estadístiques i elegància.