Els Estats Units estan immersos en una de les crisis racials més grans de la història mentre mig món s’ho mira de lluny i amb estupefacció. L’assassinat de Floyd George a mans d’un policia blanc ha fet disparar les alarmes i ha posat a sobre la taula de l’opinió pública les causes i les conseqüències que té el racisme encara en ple segle XXI. La xenofòbia, però, no entén de fronteres i a Catalunya hi ha un col·lectiu que ho està vivint de primera mà a hores d’ara: els treballadors emigrats de l’Àfrica que arriben per treballar en l’època de recol·lecció de la fruita al camp de Lleida. La crisi pel coronavirus ha accentuat les desigualtats de què són objecte aquests treballadors, i un futbolista català, Keita Balde (Arbúcies, 1995), ha volgut intervenir en la situació que estan suportant aquests treballadors, la majoria senegalesos, obligats a dormir al carrer, sense cap mesura higiènica i amb dificultats per menjar regularment.

Balde, de pares senegalesos, s’ha volgut fer càrrec de la situació de 200 treballadors que vivien al carrer. “M’he ofert voluntari per poder ajudar-los. Estaven sense casa, al carrer estirats damunt cartrons i sense menjar, treballant dotze hores al dia. [...] I m’he posat a la seva disposició per donar-los menjar, un lloc on viure i una mica de roba. I enmig d’aquesta lluita hi ha hagut complicacions, encara hi estem treballant”, ha explicat el futbolista del Mònaco. En aquest procés, Balde s’ha trobat amb algunes complicacions, principalment centrades en la negativa dels propietaris a acollir els treballadors temporals. “Avui dia, al 2020, fins i tot a una família treballadora, amb contractes de feina i papers, li posen dificultats per entrar-hi a viure”, indica sobre les complicacions de les famílies d’arrels africanes a accedir a un habitatge. “Això dels pisos i el color de la pell s’hauria de perdre, no hauria de ser un problema. Jo he nascut a Arbúcies, he viscut a Santamaria de Palautordera i a Sant Celoni, després a Barcelona i per la feina he anat a Itàlia i a França i mai he tingut cap problema. El més important és el cor i els valors amb els quals es creix”, assenyala. Balde ha ja ha aconseguit col·locar 90 de les 200 persones en habitatges.