DEU ANYS DEL MUNDIAL MÉS NOSTRE GERARD PIQUÉ
ESPANYA-SUÏSSA (0-1)
“Va ser una gran festa; m’ho vaig passar de collons”
“No teníem cap estrella, però teníem un gran equip. Això i el bon rotllo va ser molt important”
“Em van obrir la cella, literalment, em vaig trencar la cara per Espanya; visca el rei! Apa, ja tens el titular”
EL QÜESTIONARI 1. En quin estadi va debutar Espanya? A Durban, però no sé com es deia. 2. On es va concentrar la selecció espanyola? A Potchefstroom, que vaig veure el vídeo fa pocs dies. 3. Quants gols es van marcar durant el mundial? Doncs no ho sé, vuit grups amb quatre equips, són un mínim de partits i després... No ho sé, 140? 4. Qui va ser el màxim golejador de Sud-àfrica 2010? Diego Forlán. 5. De quin color van jugar contra el Paraguai? De color blau. 6. Qui va quedar quart? No ho sé, l’Uruguai o Alemanya. 7. Qui portava el número 18? Anava a dir Alba, però no hi era. Llorente era el 19. Mata? No, Pedrito! 8. Com es deia el seleccionador holandès? Van Marwijk. 9. Quants jugadors catalans hi havia a l’equip? A veure... Valdés, Puyol, Capdevila, Xavi, Cesc, Busi... Sis, no? I jo! Set. 10. Quin dia van ser campions del món? L’11 de juliol de 2010. 11. Tres coses que van canviar en la seva vida després de ser campió del món? Ser pare per primera vegada, ser pare per segona vegada..., i poca cosa més, perquè ja ho havia guanyat tot... Guanyar l’Eurocopa.
Vaig conèixer Shakira abans d’anar al mundial i li vaig dir que ens trobaríem a la final. Jo sempre tan valent
Érem molts del Barça, però també hi havia Iker, Ramos, Villa... Sí que és cert que Xavi tenia molta influència en el joc
Atén amb el mans lliures, anant cap a l’entrenament del Barça un parell de dies abans del retorn a la competició. Durant la xerrada, riu molt, senyal que està de bon humor. Li prenen la temperatura: 36 graus. “Estic perfecte, nano”, diu. És Gerard Piqué (Barcelona, 2 de febrer del 1987). Amb ell, comencem una sèrie de set entrevistes per commemorar el desè aniversari del mundial més català, el de Sud-àfrica. Parlem de la família, del confinament, d’amics comuns, abans de començar a recordar que fa deu anys, a Durban, es va aixecar el teló del mundial 2010 per a la selecció espanyola contra Suïssa. Contra tot pronòstic, Espanya va perdre un partit en el qual al central barcelonès li van obrir literalment la cara.
Ho recorda?
És clar. A més, fa poc vaig veure un documental i això ajuda. Però tinc molt presents algunes sensacions. Jo era literalment un novell, tenia 22 anys, acabava d’arribar i el meu únic objectiu era passar-m’ho de puta mare. I vaig gaudir moltíssim.
Quin record té d’aquells dies a Sud-àfrica?
Una festa, vaig gaudir molt.
S’ho va passar tan bé que pel mateix preu va guanyar un mundial i va trobar xicota. Molt típic de Piqué, no?
Sí, ja ho sap, jo ho faig tot a l’engròs. Vaig guanyar el títol més gran que un pot aconseguir i vaig conèixer l’amor de la meva vida. Vaig sortir de Sud-àfrica sent una persona diferent i vaig viure una experiència inoblidable. A Shakira la vaig conèixer a Madrid abans d’anar al mundial i el primer dia li vaig dir que ens trobaríem a la final; jo sempre valent. Ella cantava l’himne del mundial en la cerimònia i jo donava per fet que jugaríem aquell partit. I arribem al mundial i comencem perdent el primer partit. Però bé, al final vam guanyar.
Vostè per partida doble…
Era complicat imaginar-s’ho i preveure el futur. Però hi va haver química des del principi. La veritat és que no és habitual.
El dia de Suïssa vostè es va partir la cara per Espanya. Ho tornaria a fer?
Home, no ho vaig fer expressament, no em va fer gens de gràcia. En el primer partit m’obren la cella, en el segon el llavi, i al cap de dos dies, en un entrenament, em donen una pilotada a la boca i m’obren una altra vegada el llavi. Recordo Vicente del Bosque dient: “Però quina mala sort que té aquest noi.” Però sí: em vaig trencar la cara per Espanya. Visca el rei! Apa, ja tens el titular. La veritat és que va ser un cop dur perdre un partit així, però ens vam recuperar aviat. En un mundial no pots tenir un mal dia i aquell partit el vam jugar bé, vam dominar i a la primera que van tenir, un rebot estúpid i gol.
Fins a quin punt va ser decisiva l’aportació dels jugadors del Barça?
Érem molts, però seria injust ignorar Iker, Sergio Ramos, Villa, que llavors crec que jugava al València i va fer cinc gols... Home, és veritat que érem majoria, que Xavi tenia molta influència en el joc, però sempre he pensat que teníem de tot. Molta qualitat i varietat. El que no teníem era una gran estrella. Aquella selecció és el millor exemple que per sobre d’un crac sempre hi ha l’equip. No teníem un líder, hi havia Iker, Xavi, Puyi; entre ells tres, que eren els veterans, s’ho treballaven, però no hi havia un líder. I una altra cosa que li dirà tothom...
Què?
Bon rotllo.
Aquesta va ser la clau?
Això va ser determinant. I el país.
El país? Home, ho diu pel mestre Besa o per mi?
Burro! Sud-àfrica. Havíem estat l’any anterior en la confederacions i tot va ser una castanya. Pensàvem: quin desastre ens espera. I què va, va ser collonut. Estàvem en un lloc perfecte. Probablement en un altre lloc hauria estat diferent. I quan anaves al partit, veies els guetos i això et feia pensar. Collons, això nostre només és futbol. No arribaves amb la tensió habitual, la gent contagiava la seva alegria, els càntics, les trompetes aquelles. Cada partit va ser una festa. Els partits transmetien una cosa especial.
Què recorda de la final?
Que va ser disputada, el gol... Jo crec que amb l’Andrés rematem tots! I després les ganes que s’acabés el partit.
Per veure Shakira, és clar. Per cert, la va veure?
La vaig veure, és clar.
Perquè això que diuen que la va veure el dia abans... llegenda?
Ja ho sap, sobre mi circulen moltes llegendes. Però alguna cosa és certa. A Sud-àfrica, m’ho vaig passar genial.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dissabte,23 novembre 2024