El PSG de Ney­mar i Mbappé con­tra l’Ata­lanta de Gas­pe­rini i el Papu Gómez. Així s’obri­ran els quarts de final de la lliga de cam­pi­ons de Lis­boa. Amb un par­tit entre el campió francès i un dels equips més vis­to­sos del con­ti­nent. Ter­cer clas­si­fi­cat de la Serie A, l’Ata­lanta va tan­car el cam­pi­o­nat italià amb 98 gols mar­cats, una xifra que només el Bayern de Munic ha superat en les grans lli­gues euro­pees. La gran clas­si­fi­cació, el bon joc i els regis­tres de gols de l’equip de Bèrgam tenen com a prin­ci­pals artífexs Gian Piero Gas­pe­rini des de la ban­queta i Ale­jan­dro Darío Papu Gómez (Bue­nos Aires, 15 de febrer de 1988) des del ter­reny de joc. Amb el 10 a l’esquena i actu­ant com a mit­ja­punta, l’argentí ha lide­rat i ha fet jugar l’Ata­lanta, inter­ve­nint en bona part dels 98 gols mar­cats pels de Bèrgam. Ell n’ha mar­cat set. Algun el va cele­brar amb el ja cone­gut ball del Papu Dance, que ha aban­do­nat, segons explica: “Estava fart que en qual­se­vol festa els amics dels meus fills em dema­nes­sin que els fes el ball.” Ha fet gols, però el juga­dor argentí ha des­ta­cat més com a cre­a­dor de juga­des. Han estat setze les assistències que ha donat, una xifra que cap fut­bo­lista havia asso­lit en la Serie A en els últims quinze anys. De les seves mil·limètri­ques pas­sa­des se n’han bene­fi­ciat els dos davan­ters colom­bi­ans de l’equip: Luis Muriel i Duván Zapata, que han mar­cat divuit gols cadas­cun en el cam­pi­o­nat italià. “Mai pen­ses si arri­barà al nivell que està mos­trant en l’actu­a­li­tat, però quan el vam por­tar a la selecció sub-20 que va gua­nyar el mun­dial del Canadà ja era un juga­dor amb molt talent. No va poder explo­tar allà perquè es va lesi­o­nar i després li va cos­tar refer-se. Neces­si­tava fer-se un home i ha acon­se­guit explo­tar la seva per­so­na­li­tat a Bèrgam. S’ha fet l’amo de l’equip”, explica a aquest diari Hugo Toca­lli, selec­ci­o­na­dor juve­nil argentí en aquell mun­dial del Canadà del 2007, un grup que incloïa juga­dors com Ser­gio Romero, Banega, Mer­cado, Piatti, Di María, Fazio o Agüero.

A Papu Gómez li ha cos­tat més explo­tar que als seus com­panys de gene­ració esmen­tats. De fet, tot i ser campió del món el 2007, no va debu­tar en la selecció abso­luta fins l’any 2017, amb Jorge Sam­pa­oli, tot i que no el va arri­bar a con­vo­car per al mun­dial de Rússia. Als seus 32 anys, Lio­nel Sca­loni el té en compte per a futu­res con­vo­catòries. For­mat a l’Arse­nal de Sarandí, va pas­sar pel San Lorenzo de Alma­gro abans de fer el salt al fut­bol euro­peu per jugar amb el Catània, l’any 2010. Amb Diego Sime­one, a qui ja havia tin­gut al San Lorenzo com a entre­na­dor, va sal­var el modest equip sicilià del des­cens de la Serie A. L’actual entre­na­dor de l’Atlético de Madrid va ser qui el va fer jugar d’extrem. “Vaig néixer enganche, però Sime­one em va dir que a Europa, per la meva alçada, no podria jugar allà i em va posar a la banda. Li dec molt, però es va equi­vo­car”, ha dit Papu Gómez en algu­nes entre­vis­tes després que Gas­pe­rini el tornés a fer jugar al dar­rere dels dos davan­ters. Tres anys bons al Catània el van fer estar a punt de fit­xar per l’Atlético de Madrid i seguir els pas­sos de Sime­one, però els dos clubs no es van posar d’acord i els madri­lenys van optar per con­trac­tar David Villa. L’argentí creia que el seu cicle al Catània havia aca­bat i va mar­xar al Meta­list de Khàrkiv, club ucraïnès que jugava la Cham­pi­ons i en el qual hi anava a gua­nyar tres vega­des més. Elecció equi­vo­cada. Va des­a­parèixer del món fut­bolístic. Allà va tenir un any hor­ri­ble perquè va escla­tar la guerra i no va poder mar­xar fins onze mesos després, veient-se inclús enmig d’un tiro­teig. Quan va poder va tor­nar a posar rumb a Itàlia. Va arri­bar a Bèrgam, va començar de zero i fins avui. És el capità i líder de l’Ata­lanta, equip cone­gut com la Dea (“la deessa”), que avui busca con­ti­nuar fent història a la Cham­pi­ons i un lloc en les semi­fi­nals.