El París Saint-Germain es queda a Lisboa fins al final, fins a la desembocadura d’una Champions League que el durà a jugar el partit més important de la seva història. Diumenge, a l’estadi Da Luz. En espera de saber qui serà la seva parella de ball, el Bayern o l’Olympique de Lió, els parisencs van atropellar el Leipzig en un partit molt complet, i s’acosten més que mai a l’anhel dels seus propietaris d’origen qatarians, que han invertit una fortuna per viure nits com la d’ahir i la que vindrà.

Molt responsabilitzat després de veure l’exhibició de força i compromís que havia exhibit el Leipzig contra l’Atlético de Madrid, el PSG va voler apagar aquest foc de soca-rel, imposant-se en la majoria de duels, molt intens en cada disputa i amb la personalitat amb la pilota que li sol garantir la presència de Di María, de retorn després del partit de sanció, i d’un Neymar que va tornar a donar lliçons de desequilibri i d’una superioritat exultant en l’un contra un.

Amb Paredes acompanyant Marquinhos a la sala de màquines i Ander Herrera també posant densitat a la zona ampla, el PSG va desnaturalitzar el futbol del Leipzig, i sobretot va poder ser contundent ja en una primera meitat en què a Neymar novament, com contra l’Atalanta, només li va faltar enfocar el punt de mira. Marquinhos, en canvi, va estar precís per desviar de cap una centrada preciosa de Di María i inaugurar un partit que s’encarregaria d’encarrilar encara més abans del descans l’argentí, després d’una errada de Gulacsi en la sortida de pilota i aprofitant una gran deixada d’esperó de Neymar per sumar el segon.

Obligat per la cruesa dels esdeveniments, Nagelsmann, que aspirava a ser el tècnic més jove a classificar-se per a la final de la Champions League, va fer entrar Patrick Schick com a acompanyant de Youssouf Poulsen per intentar tenir més presència ofensiva a l’àrea de Sergio Rico, titular per la lesió de Keylor Navas. Però ahir molt seriós en totes les facetes del joc, amb un Marquinhos molt sacrificat al mig del camp, el conjunt parisenc va resistir sense grans patiments, i a sobre va trobar el gol de la sentència aviat, en una acció en què els alemanys van demanar falta prèvia d’Ander Herrera, però que va acabar amb una centrada de Di María, en la seva segona assistència del partit, que Juan Bernat va aprofitar per batre de cap un Gulacsi que va transmetre una gran inseguretat a un Leipzig que, tot i la incursió de futbolistes ofensius com Forsberg o Tyler Adams a la desesperada, no va saber buscar les pessigolles a un PSG que ja sap que a l’estadi Da Luz viurà la nit més important de la seva història, una final per coronar-se rei d’Europa, el somni dels diners qatarians per a la ciutat de París.