El Sevilla manté un idil·li espectacular amb l’Europa League, la seva competició talismà. L’equip del Sánchez Pizjuán no ha perdut ni una sola final, i ahir no va ser cap excepció. Ha guanyat les sis que ha disputat i ha deixat sense corona el Middlesbrough, l’Espanyol, el Benfica, el Dnipro Dnipropetrovsk i el Liverpool. Una llista a la qual ara cal afegir-hi l’Inter de Milà, al qual va superar en una final trepidant i en què va haver de remuntar el gol matiner dels italians.

S’havia parlat en la prèvia de la fortalesa defensiva de tots dos equips mostrada després del retorn de la pandèmia, però, com són les coses, es va arribar a la mitja part amb un 2 a 2 en el marcador espectacular. Van ser uns primers quaranta-cinc minuts plens de ritme, amb anades i vingudes de tots dos equips, que van disposar de diverses ocasions per marcar. Des del retorn del futbol, i salvant comptats enfrontaments, no s’havia vist un duel amb tanta intensitat.

Va colpejar primer l’Inter de Milà amb una magnífica jugada de Lukaku, que va acabar en penal de Diego Carlos. El davanter interista no va perdonar, i va firmar el seu setè gol en sis partits en l’Europa League. Era el minut 5, i molts equips s’haurien enfonsat, però el Sevilla té una relació especial amb aquesta competició i en pocs minuts va aconseguir capgirar el resultat. El gran protagonista, De Jong, autor del gol de l’empat després de rematar en planxa una centrada des de la banda dreta de Navas i d’avançar els andalusos en rematar de cap una falta servida per Banega.

Però l’alegria al Sevilla li va durar ben poc, perquè un il·lustre, Diego Godín, va tornar a igualar el partit amb un gol dels seus, entrant a rematar de cap amb potència el llançament d’una falta. L’uruguaià ha marcat en finals de Champions i ara també en l’Europa League. Abans, l’Inter havia reclamat un penal per mans de Diego Carlos que va enfurismar moltíssim Conte, que va veure la groga.

El segon temps va començar amb menys ritme i amb tots dos equips una mica més prudents. Tot i això, en els primers minuts tots dos haurien pogut marcar. Gagliardini va obligar Diego Carlos a llançar-se a terra per tapar un xut perillós, i a l’altra àrea Godín feia el mateix en una rematada de Suso. Van ser uns minuts de tempteig, però l’Inter va disposar d’un un contra un de Lukaku amb Bounou. L’exporter del Girona va ser decisiu amb l’aturada. Ocampos, fos i amb molèsties, va demanar el canvi, i al seu lloc va entrar Munir. Tots dos equips començaven a notar el cansament, però Jesús Navas va treure forces per fer una gran arrencada i el van agafar de la samarreta per frenar-lo. Banega va llançar la falta, la defensa de l’Inter va rebutjar-la malament i Diego Carlos va fer una rematada de xilena brutal que va acabar entrant a la porteria defensada per Handanovic després de tocar en Lukaku. El defensa i tot el Sevilla van embogir.

L’Inter va fer tres canvis per anar a buscar el partit i va disposar d’una magnífica ocasió, però Koundé va treure la rematada d’Alexis Sánchez a la línia de gol. Els últims minuts, el Sevilla va saber aguantar bé les escomeses finals de l’Inter de Milà. Sis de sis. Històric.